Certament, el del divendres és un dels molts missatges d’ETA que han avançat la seua extinció. Primer en forma d'inactivitat. Després, de desarmament. Ara, de dissolució. Però l'últim missatge té un caire molt especial que el diferencia dels anteriors. El to de disculpa, de reconeixement i l’intent de reconciliació és més evident que mai. És això, precisament, el que tothom desitjava. No hi ha pau possible sense que (tots) els responsables d’haver-la deteriorat assumesquen les culpes. ETA ha donat el pas i molts, també algunes víctimes, s’han mostrat prudentment satisfets. Molts, cal dir també, no n'han tingut suficient. No s’ho creuen. I estan en el seu dret. Perquè qui ha patit la pèrdua d’un familiar en aquestes condicions té dret a no perdonar. Hi ha, també, no oblidem-ho, aquells qui mai no ho perdonaran per simple, pura i trista estratègia política. Encara que no ho diguen, seran coresponsables de no superar l’episodi.
Les accions d'ETA han limitat l'expansió del moviment independentista basc, incapaç de convèncer possibles fidels espantats per l'impacte de les armes. És clar que a l’altra banda hi havia un Estat que no ha escatimat en res. No podrem deixar, mai, de denunciar-ho. Perquè, tal com diu el mateix comunicat, la fi d’ETA no ha servit perquè l’Estat ature la seua ofensiva contra altres pobles. Afortunadament, s’ha demostrat que sense violència es pot arribar molt més lluny. Perquè l’ofensiva continua, però els relats es perden. Tal com l’està perdent l’Estat, a poc a poc.
És evident que des del Govern espanyol res no canviarà. Fa una dècada asseguraven que no es podria negociar fins que no hi haguera violència. I no han negociat mai amb els qui no la practiquen: els han empresonat, de fet. També resta pendent la situació de la dispersió dels empresonats bascos, que podria ser revisada un cop ETA es desintegre de manera definitiva. Tal com pinten les coses, això sembla ben difícil.
Hi ha, però, bones notícies. Després d’un conflicte sagnant i terrorífic, una de les parts ha reconegut les seues culpes i ha admès el dany causat. S’ha disculpat i ha demostrat respecte. Cal reconèixer el gest. Perquè, malauradament, les democràcies no sempre es construeixen des de la base del perdó. Des de la voluntat de començar, de veritat, des de zero. Sense trampes.
Qualsevol gest en aquesta direcció ajudarà, segur, a construir el futur. «A apagar definitivament les flames de Gernika», tal com deia el comunicat. Uns dels piròmans ja s’han fet enrere. Tant de bo, els altres acaben derrotats per la paraula. A Euskadi, a Catalunya i arreu del món.
