Els governs dels Botànic i de la Nau no podran recuperar l’horta ocupada per urbanitzacions i polígons industrial en era de l’auge econòmic. Tanmateix, han apostat fermament per rescatar el seu protagonisme. I no des del vessant més folklòric, sinó com a emblema d’una agricultura innovadora que pot esdevindre un motor de desenvolupament econòmic sostenible, i alhora afavorir la seguretat alimentària amb productes de proximitat i la conservació del seus paisatge i patrimoni històric.
El reviscolament de l’horta s’està consolidant des de diversos àmbits, pas a pas, amb un horitzó a llarg termini. El projecte més tangible del canvi d’ideologia a les institucions de la Generalitat i l’Ajuntament és la iniciativa “De l’horta a la plaça”, promoguda per l’alcalde de València, Joan Ribó, per tal de convertir l’espai públic de més renom i glamur arran de les mascletades falleres en un veritable mercat de productes del camp de la rodalia de la ciutat una vegada. L’obertura de la ciutat als productors, un diumenge al mes, implica un fet diferencial rellevant, però, sobretot, ha significat la conquesta ciutadana d’una plaça reservada en època del PP a esdeveniments més elitistes, on ara conflueixen llauradors, collites de temporada i de qualitat, activitats culturals o diàleg social.
De l’horta a la plaça és l’aparador de cara al públic d’una política molt més profunda i compromesa amb l’agricultura, el desenvolupament rural i la sostenibilitat. No debades, Ribó és enginyer agrònom. L’any 2017 València va ser la capital mundial de l’alimentació sostenible, alhora que va acollir la III Cimera d’alcaldes de les ciutats signants del Pacte de Milà. Fa unes setmanes, l’alcalde tornava a Roma, a la seu de la FAO, per presentar la creació del World Sustainable Food Center. Encara en fase de disseny, aspira a ser un centre interdisciplinari per a la investigació, divulgació i sensibilització dels grans reptes als quals s’enfronten les ciutats i la població en general en qüestions alimentàries i nutricionals. D’aquesta manera, la internacionalització de la ciutat no es basa en els grans esdeveniments, sinó que busca un model sustentat en la innovació i la sostenibilitat. Almenys, des de les directrius teòriques, les quals poden constituir un bon fonament o quedar-se en literatura administrativa.
Tenint en compte que des de 1995 a 2015 l’horta va perdre al voltant del 30% de la seua superfície, l’aprovació del Pla d’acció territorial de protecció de l’horta, promogut a principis de la legislatura per la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del territori, dirigida per Maria José Salvador, es va interpretar com un gran colp de timó a la política territorial de la dreta valenciana. A més a més, recentment, el Govern valencià ha donat llum verda a l’avantprojecte de la Llei de l’Horta, una normativa impulsada des del departament comandat per Elena Cebrián, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.
Aquesta legislació ha estat molt ben acollida per la societat, especialment pel col·lectiu Per l’horta, tanmateix, es reclama celeritat en el tràmit administratiu per tal de posar en marxa mecanismes tan imprescindibles com ara el Pla de Desenvolupament Agrari, el desenvolupament de la marca de qualitat, l’obertura a la participació ciutadana, la professionalització de nous llauradors, entre altres qüestions com ara els productes de quilòmetre zero, la seguretat alimentària o el manteniment d’un paisatge únic.
El valor d’aquestes dues gran decisions de la Generalitat Valenciana és realment elevat si recordem que l’any 2001 Per l’horta va presentar a les Corts una Iniciativa Legislativa Popular, amb el suport de més de 118.000 signatures, per preservar aquest espai i fomentar la seua activitat. Tot i la magnitud de la mobilització, la dreta valenciana amb majoria absoluta ni tan sols va acceptar debatre la proposta al ple.
La universitat també ha entrat en aquesta nova dimensió per fomentar la conservació de l’horta. Sota la direcció del professor José María García Álvarez-Coque, director de la Càtedra Terra Ciutadana de la Universitat Politècnica de València, s’ha preparat —amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació de València— una sol·licitud perquè 23 km2 de l’Horta Nord i Sud —vuit d’ells irrigats per séquies del Túria— siguen acollits per la FAO com un Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), un reconeixement que requereix un protocol d’avaluació que demana implicació d’institucions, comunitat agrícola i societat civil en general.
Totes aquestes accions, des de la figura de SIPAM que reconeix sistemes agrícoles vius i evolució, a la nova normativa i plans de recerca per a l’alimentació saludable, conformen un projecte global com a societat per recuperar, tots a una veu, l’horta tan nostra. Un primer pas, com a ciutadania: visitar la plaça els dies que hi vagen l’horta, llauradores i llauradors.
