Núvols confiscats

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El professor Eduard Fontserè és considerat el pare de la meteorologia professional. Pioner en aquesta disciplina, alhora que en astronomia i sismologia, va proposar el 1919 a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, el qual es va fer realitat dos anys després, el 31 de març de 1921, ara fa 97 anys. Tanmateix, la seua activitat es va veure interrompuda bruscament el gener de 1939, quan les tropes franquistes van clausurar-lo i van requisar tots els seus arxius.  

Fontserè (Barcelona, 1870-1970) va ser capdavanter en el control pluviomètric i en l’estudi dels núvols i malgrat molts impediments, entre ells la Guerra Civil. Mai va abandonar el seu compromís per la ciència i les idees polítiques progressistes, inspirat en la recerca de progrés per a Catalunya, des que el 1893 va començar la seua carrera professional com a encarregat de l’Observatori Astronòmic i Meteorològic de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Persona coneguda, també, perquè el seu avi arquitecte va dirigir el 1954 les muralles de la ciutat i el seu pare va ser responsable del subministrament d’aigües de Barcelona fins al seu exili per idees republicanes. 

Vaig tindre l’oportunitat d’aprofundir en la perseverant tasca d’Eduard Fontserè quan preparava l’assaig Inventat en català, alhora que en les interessants trajectòries de Llorenç Presa i Puig i Josep Comas i Solà, figures molt destacades en el seu mateix àmbit científic. Ara, gràcies a la recent publicació de l’IEC titulada 1939: Els núvols confiscats, he conegut la rellevància de Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) per a la ciència i la cultura catalanes. A banda de meteoròleg, bibliòfil i apassionat per l’astronomia, és considerat el mecenes català més important del segle XX, juntament amb Francesc Cambó, qui, amb una ideologia més conservadora, es va decantar per l’art, especialment.

Patxot, gran col·laborador de Fontserè, va heretar prematurament la indústria familiar de transformació de suro i va desenvolupar una ingent tasca de mecenatge cultural i científic, amb una considerable sensibilitat per la dona. Les primeres accions van sorgir de la voluntat d’honorar familiars perduts, com ara els seus pares o les seues filles. En són una mostra les fundacions Montserrat Patxot i Rabell i Maria Patxot i Rabell, en homenatge a les seues filles desaparegudes, totes dues en suport a l’Institut de Cultura de la Dona;  els concursos musicals en record del seu avi Rafael Patxot i Ferrer o la Fundació Clara Jubert de Patxot, dedicada la seua mare, l’objectiu de la qual era millorar la situació de les dones de Sant Feliu de Guíxols.

La Fundació Concepció Rabell i Cibils, creada per Patxot arran de la mort de la germana de la seua dona, era propietària dels més de 5.500 clixés de nefologia catalana, una part dels arxius del Servei Meteorològic de Catalunya segrestat per les tropes franquistes, el qual no es va restablir fins l’any 1983, encara que part del material es va destruir. El llibre 1939: Els núvols confiscats recorda amb tot detall aquest episodi històric i també incorpora valuoses reproduccions facsímils dels documents de Patxot qui, des de Suïssa, va lluitar en totes les estàncies internacionals per la recuperació de la totalitat dels arxius.

Aquesta publicació de l’IEC mostra la rellevància del mecenatge cultural i científic per al desenvolupament socioeconòmic. Precisament, quan la Generalitat Valenciana acaba de presentar el projecte de llei de mecenatge cultural, científic i esportiu no professional, promoguda per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, dirigida per Vicent Marzà. Aquesta normativa pretén incentivar la inversió tant social com empresarial i proposa desgravacions fiscals de fins al 25% de les aportacions. El secretari autonòmic de cultura, Albert Girona, ha defensat el compromís del Govern del Botànic d’avançar cap a la cultura del mecenatge donant més protagonisme a la ciutadania.

La nova llei de mecenatge valencià en tramitació s’inspira en tradicions com ara l’anglosaxona, amb els seus National Trust per al finançament de la ciència, el patrimoni històric o el medi ambient; i també la francesa. La coneguda com a Loi Aillagon, de 2003, va desenvolupar, entre altres, beneficis fiscals tant per a particulars com per a empreses i fundacions. Així, en deu anys França va passar d’un a tres milions en aportacions i les empreses implicades en la filantropia augmentaren de 2.000 a 32.000.

La Fundació Concepció Rabell, en paral·lel a la meteorologia, va impulsar l’Estudi de la Masia Catalana, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, les Cròniques catalanes i els Jocs Florals. El mecenatge cultural i científic no és aliè a la nostra tradició com revelen els núvols confiscats de Rafael Patxot i Jubert.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.