Carta a Carles Puigdemont

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Benvolgut president.

A hores de tancar aquesta edició d’EL TEMPS hem pogut saber que la justícia alemanya, a través del tribunal regional de Schleswig-Holstein, ha negat l’existència del delicte de rebel·lió i que, per tant, no seràs extradit per aquesta causa, que podria haver-te costat vora trenta anys de presó. A més, el mateix jutge et deixarà lliure —tot i que no podràs eixir d’Alemanya— a canvi d’una fiança simbòlica. Queda pendent, però, saber si seràs lliurat a la justícia espanyola per un possible delicte de malversació. El jutge alemany no descarta aquesta possibilitat, que podria suposar fins a vuit anys de presó. Esperem que no siga així. L’acusació no s’ha provat. Siga com siga, la notícia ha estat celebrada. Perquè és la primera victòria dins de l’embat repressiu de l’Estat. Tot un alleujament. L’Estat s’ha quedat sol en la seua unilateralitat judicial. Ja són sis els països que, d’una manera o una altra, han desacreditat els seus mètodes.

Hem respirat. No enganyem ningú. La notícia ha estat una llum d’esperança que ha irromput en aquest període d’extrema angoixa. És inevitable pensar cada dia en les famílies resignades a prescindir de la presència dels seus, que resten empresonats. Tant de bo la justícia espanyola s’assimile a l’europea i els allibere aviat. De moment, sembla, no et sumaràs a aquesta llista. La teua transcendència simbòlica ho hauria agreujat tot encara més. I el fet que Alemanya —i altres països— determine que no ha de ser així esdevé, almenys, un petit triomf. Que tant de bo siga un precedent. De moment, és la garantia que la democràcia compta amb més suports. Que, davant el setge, tu i molts altres, malgrat tot, no esteu sols. Que el silenci d’Europa no seria etern.

Aquesta victòria no és, ni de bon tros, definitiva. Queda molt camí per fer. Encara hi ha nou persones empresonades per raons polítiques i set d’exiliades. Entre elles, tu mateix. Però la decisió del jutge alemany té un valor especial. Cal valorar tot el camí recorregut. Els moments de dubte i d’incertesa. La tensió prèvia a la declaració d’independència el 27 d’octubre, coneixedor del que et podia esperar. El dia en què Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entraren en la presó. El dia en què ho feren els consellers que comparegueren davant Carmen Lamela. Tots i cadascun dels moments que hauràs patit des de lluny, en silenci.

No sabem ben bé què t’espera a Alemanya. Resulta paradoxal l’eufòria pel teu alliberament quan encara hauràs de restar en un país que no és el teu. Les victòries tenen aquesta mena de contrapunts. Encara sort, però.

La internacionalització del conflicte està donant els seus fruits. Tant de bo es puga continuar treballant en aquesta via i conduesca cap a un futur d’esperança, de pau, de conciliació i de diàleg. Són aquests els valors que des de Catalunya sempre s’han defensat. Des de la paraula i des de les accions. És per això que t’han absolt.

L’Estat ha rebut el primer gran avís. Els seus abusos han quedat en evidència. Els perseguits per exercir la llibertat d’expressió restaran encarcerats. Però tenen un representant que continuarà fent feina. Per ells i per tothom. Perquè l’autoritarisme, quan s’aplica, no té límits. I cal trobar les formes d’aturar-ho. Tu n’has trobat una. Tal com deia l’exlehendakari Juan José Ibarretxe, tu i els teus amics catalans heu assegut, a còpia de patiment, la política i la justícia espanyola al banc europeu dels acusats. Gràcies.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps