Familiars de presos al Parlament Europeu

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Cada dia un diputat al Parlament Europeu (PE) rep centenars de correus electrònics, que ha de gestionar amb una agenda farcida de viatges, reunions i votacions de tota mena. És per aquest motiu que, quan em van trucar el diumenge de Rams a la nit per aconsellar si tindria ressò una visita de familiars de presos i exiliats catalans el matí següent al PE, vaig avisar que era molt difícil canviar l’agenda dels eurodiputats improvisant actes.

Cada dia al PE s’organitzen moltes conferències. Tot i ser anunciades amb molt de temps, a la gran majoria dels actes només assisteixen els organitzadors. Són molt pocs els actes que aconsegueixen reunir alguns eurodiputats, i encara en són menys els actes on van diputats de grups parlamentaris diferents dels organitzadors.

Per aquest motiu en els darrers anys, per tal d’explicar el procés català al PE, hem estat partidaris de fer només un gran acte a l’any i que fos transversal. Així, a l’octubre de 2014 vam omplir amb 500 persones la sala més gran del PE amb ANC+Òmnium+AMI+Col·lectius Wilson i Praga. Al gener de 2017 vam tornar a omplir amb més gent encara la mateixa sala amb el president Puigdemont, el VP Junqueras i el conseller Romeva: a tots dos actes hi van assistir 50 eurodiputats de tots els grans grups, així com molts periodistes, assessors polítics del PE i personal de think tanks i ambaixades.

Dilluns passat, i malgrat que havíem enviat un email tot just unes hores abans, un centenar de persones i 11 eurodiputats de 5 grups polítics i de 8 països van escoltar el testimoni dels familiars de presos polítics i exiliats catalans.

Acollits per la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, que hem impulsat fa poc els eurodiputats d’ERC i un servidor i que agrupa 40 eurodiputats de tots els partits europeus (excepte PPE i eurofòbics), els familiars van explicar el seu dia a dia i van respondre a preguntes. Tot seguit, i també improvisat a corre-cuita, vam omplir també la principal sala de premsa del PE.

Van venir al PE na Montserrat Puigdemont, germana del president; Meritxell Luis, esposa de Josep Rull; Laura Masvidal, esposa de Joaquim Forn; Pol Leiva, nebot de Jordi Cuixart, i Elisabet Comín, germana del conseller Comín, la dona del conseller Lluís Puig i els pares de la consellera Meritxell Serret.

Per la precipitació en la convocatòria de tots dos actes i per l’assistència observada, cal valorar com un èxit aquest primera incursió dels familiars dels presos al PE, que no serà pas la darrera: només cal comparar-los amb els assistents que han tingut els diferents actes que Cs ha organitzat al PE en els darrers anys per explicar la seva versió contrària al procés català.

Els empresonaments de cinc diputats catalans i la retenció del president Puigdemont a Alemanya han tornat a situar el pledeig democràtic de Catalunya al centre de la política europea i a les portades i als editorials dels principals diaris internacionals.

L’extradició, en darrera instància, la decidirà el Tribunal Superior de Justícia de l’estat de Schleswig-Holstein. A Alemanya el federalisme també és judicial, no només fiscal i de gestió d’infraestructures: no serà pas a Berlín sinó a Kiel que es prendrà la decisió final. Tot un contrast amb l’Espanya autonòmica com a “estado más descentralizado del mundo”.

Fins ara, la jutgessa de primera instància, tot i mantenir en custòdia el president, ha insinuat que la seva extradició podria ser improcedent. D’altra banda, el vicepresident liberal del Bundestag, el prestigiós jurista Wolfang Kubicki, va descartar l’extradició per rebel·lió per absència de violència. I al diari Der Spiegel diuen que, si només es pot extradir Puigdemont per malversació, Espanya potser retiraria l’euroordre, ja que no el podrien condemnar a 30 anys: si fos així, es confirmaria que Madrid vol venjança més que no pas justícia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.