El 16 de març vaig fer una roda de premsa a Barcelona sobre l’informe anual de Competència, del qual enguany he estat el diputat ponent del Parlament Europeu (PE). Tot i que en aquest informe hi ha aspectes de gran interès per a Catalunya (es posiciona a favor dels vols directes entre Barcelona i Tòquio), només l’agència EFE i dues TV espanyoles hi van assistir. Unes declaracions meves posteriors felicitant Luis de Guindos com a futur VP del BCE, desitjant-li sort i oferint-li cooperació institucional van dur l’agència EFE a titular “Tremosa avala De Guindos”.
En pocs minuts un dels dos diaris catalans en paper i tres dels cinc principals diaris digitals catalans replicaven acríticament el mateix titular, sense que cap d’ells em truqués abans per preguntar si la informació d’EFE s’ajustava a les meves declaracions. Cap d’aquests mitjans no va venir a la roda de premsa, però el titular “Tremosa avala De Guindos” els devia generar molts clics a les xarxes socials, atès que el van mantenir tot el dia, cosa que provocà molts comentaris. Ni tan sols m’han preguntat encara si vaig votar De Guindos!
Aquell mateix migdia vaig difondre a Twitter el vídeo de l’agència EFE amb les meves declaracions literals. En opinió meva, Tremosa “accepta” De Guindos i s’ofereix a col·laborar és un titular molt més precís que Tremosa “avala” De Guindos, que potser convenia més al futur VP del BCE. Feia només dos dies que l’havíem votat al plenari del Parlament Europeu, una votació inusualment ajustada, tot i ser un vot no vinculant i ser ell l’únic candidat: 331 vots a favor, 306 en contra i 64 abstencions (els 14 eurodiputats del PSOE i altres socialistes es van abstenir). Encara que hagués sortit que no, De Guindos hauria estat igualment nomenat VP del BCE, per bé que políticament hi hauria entrat tocat.
Així doncs, la notícia “Tremosa avala De Guindos” ha circulat encara sense que cap mitjà hi hagi incorporat el vídeo amb les meves declaracions. Critiquem molt la premsa de Madrid com a gran generadora de fake news, però el fet és que la premsa catalana, llevat d’algunes honroses excepcions, és encara molt lluny dels bons estàndards europeus: els mitjans de Brussel·les són molt més curosos en la contrastació de les seves notícies.
No vaig votar a favor de De Guindos i ell ho sap, atès que quan ens hem vist aquests darrers mesos ens hem saludat i hem parlat. Tot i ser coordinador del grup liberal al comitè d’Economia, un grup que va votar majoritàriament De Guindos, vaig qüestionar en la seva compareixença del mes de març al PE el precedent que ell creava saltant directament al BCE des d’una cadira de ministre d’un govern de la zona euro. Aquesta és una qüestió molt sensible als països nòrdics. En la primera compareixença de mitjan febrer, en canvi, el grup liberal va votar a favor del candidat irlandès Philip Lane i no pas De Guindos.
Cal tenir present també que Mario Draghi i el BCE van acceptar De Guindos sense reserves, tot i que s’havia especulat que s’hi oposarien pel precedent abans esmentat: Draghi, però, no el va criticar mai en públic i el BCE es va limitar a emetre un informe insubstancial i sense fer cap esmena al seu nomenament.
He estat el diputat ponent del Parlament de l’informe anual del BCE el 2016 i també el 2011, la qual cosa m’ha permès reunir-me amb els presidents Trichet i Draghi, així com amb vicepresidents i membres del consell de Govern del BCE. Fins al 2012 vaig tenir una cordial relació amb l’anterior membre espanyol, González Páramo i, d’ara endavant, també m’interessarà mantenir en temes europeus una bona relació institucional amb Luis de Guindos. Cal tenir present que el 2019, després de les properes eleccions europees, hi haurà centenars d’eurodiputats eurorealistes, euroescèptics, eurofòbics i anti-tot en general. En la defensa de l’euro, de la unió bancària i d’una creixent integració econòmica i comercial europea seré sempre al costat del BCE, De Guindos inclòs.
