Draghi acusa Estats i multinacionals

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Mario Draghi va ser molt contundent en la comissió d’Economia del Parlament Europeu (PE) el passat 21 de novembre. El president del BCE, sempre tan prudent i tan políticament correcte, conscient que una mala paraula seva pot fer trontollar borses i divises, va respondre a una pregunta meva amb inusual contundència.

Jo havia preguntat sobre els NPL (“Non Performing Loans”), crèdits de dubtós cobrament de clients que han deixat de pagar les seves quotes als bancs més de tres mesos, i que encara avui contaminen els balanços bancaris d’alguns països del sud d’Europa. Al 2016 els NPL eren de 910.000 milions d’euros a tot Europa: només a Itàlia 300.000 milions; en alguns països suposen el 15% de tos els crèdits i a Grècia i Xipre suposen el 50% del total.

La Comissió Europea (CE) ha endurit les provisions a la banca per a aquests actius morosos: als països del nord d’Europa hi ha una gran desconfiança a compartir riscos amb els països del sud, per por d’acabar pagant-ne la factura. A diferència dels EUA, on les pimes tenen altres alternatives al finançament bancari, a Europa el crèdit bancari representa el 75% del crèdit total (als EUA només un 20%).

Itàlia és en risc, en la mesura que els 15 anys d’estancament econòmic fan més difícil la neteja d’aquests NPL i això frena el desenvolupament de la unió bancària, sobretot del seu tercer pilar (fons europeu de garantia de dipòsits): “No es poden compartir riscos (risk sharing) fins que tots els països no hagin netejat els seus balanços bancaris (risk reduction)”. Draghi insisteix sovint que cal també que tots els països quadrin els pressupostos públics per generar confiança mútua.

Vaig preguntar a Draghi per la possible relació entre NPL i morositat: “Els països més afectats pels NPL són també aquells que han implementat pitjor les normes europees de morositat. Creu que és important que els Estats membres implementin bé aquestes normes? Encara hi ha països on les multinacionals paguen a 200 i 300 dies a les pimes, no a 30 ni 60 dies com estableix la Directiva 2011/7, i no hi ha règims sancionadors. És important aquesta relació, o bé jo estic equivocat?”.

“Estic totalment d’acord amb vostè”, va respondre Draghi: “La majoria dels NPL es van originar en la gran recessió de 2008 i moltes pimes no van ser pagades com calia pels seus deutors. Vostè ha parlat de l’impagament de multinacionals, però també cal fer constar que alguns governs tampoc no van complir els terminis de pagament. I no només per alguns mesos, sinó per anys! Això és reprovable i cal corregir els impagaments a les pimes”.

A Catalunya la Plataforma contra la Morositat, impulsada pel secretari general de PIMEC Antoni Cañete fa temps que denuncia aquesta situació. Via preguntes parlamentàries també hi ha entrat la Comissió Europea, que ha investigat l’Estat espanyol en aquest sentit.

La principal raó de la crisi de la UE és la incapacitat de les seves institucions de fer complir les normes europees que, quan afecten l’statu quo en algunes grans capitals, són transposades de manera no literal, fins al punt de no ser aplicades. Això explica, entre altres causes, les grans diferències en taxes d’atur a la UE: al sud d’Europa milers de pimes solvents han hagut de tancar des de 2008 per manca de cobrament de les seves vendes de béns i/o serveis.

El 6/10/2016 el PE va aprovar l’informe anual sobre l’aplicació de la llei europea a la UE per 490 vots a favor, 61 en contra i 57 abstencions, on constava que la CE va rebre 3.715 queixes sobre possibles vulneracions de les lleis europees: Espanya (533), Itàlia (475) i Alemanya (276) van ser els Estats amb més queixes en contra. També s’hi diu que el 2014 la CE va iniciar 893 procediments d’infracció, amb Grècia (89), Itàlia (89) i Espanya (86) com a Estats amb el màxim nombre de casos oberts.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.