Puigdemont

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Mantenir la defensa de la legitimitat i la legalitat catalana injustament atacada per l’Estat espanyol. Són paraules de Carles Puigdemont en un dels seus darrers discursos públics abans de tancar aquesta edició del setmanari. Com calia esperar, el president legítim ha confirmat el pas a una nova fórmula de governabilitat tan complexa com inevitable. Els entrebancs antidemocràtics de l’Estat espanyol, que ja no són novetat, no han possibilitat cap altra opció.

El futur s’ha aclarit una mica. Almenys, s’han dilucidat part de les intencions que hi ha de cara al futur, després de setmanes d’una incertesa que sovint ha fregat l’angoixa. Cal, però, valorar com s’ha arribat fins ací.

En el missatge de vídeo emès a través de les seues xarxes socials, Carles Puigdemont va recordar que l’Estat espanyol mai no obtindrà la rendició que pretén dels catalans. Així es demostrà l’1 d’octubre i es ratificà en les eleccions del 21 de desembre. No ha estat gens fàcil, cal dir. I el camí que queda encara serà llarg i tortuós. Pel trajecte ja han quedat persones en l’exili que, segurament, mai no tindran data de tornada. Entre ells, el mateix Carles Puigdemont, els quatre consellers que també són a Bèlgica i també Anna Gabriel, que ha preferit plantar cara a un Estat agressiu abans que retre comptes davant d’un jutge desacreditat.

I és que, tal com va expressar també el president, “per preservar la dignitat calen sacrificis”. Sacrificis amb conseqüències personals terrífiques, com haver de marxar lluny de casa o haver d’enfrontar-se a penes de presó que obeeixen, només, directrius polítiques. Pel que fa als quatre presos polítics —Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Oriol Junqueras, a qui en aquest número dediquem un reportatge amb una visita a la presó d’Estremera— , ara la seua situació es veu més agreujada, atès que Pablo Llarena, el jutge instructor, ha ampliat el termini de la investigació un any més. El judici podria retardar-se i, per tant, també la durada dels empresonaments provisionals.

Tornant a Puigdemont, la seua magnitud no ha estat adquirida a còpia de sobredimensió mediàtica ni d’inversions abundants de l’IBEX 35. Ha estat només a força de valor, de decisió i del convenciment que els drets polítics i civils dels catalans no poden ser aixafats per articles constitucionals, per lleis i per tribunals fets a mida. Per estructures que oculten en la legalitat les intencions polítiques dels que les han dissenyades.

Aquesta és la gran victòria de Carles Puigdemont i, en definitiva, de l’independentisme que avui, malgrat tot, manté la majoria parlamentària i la capacitat de formar govern. Cal, doncs, posar en valor que el camí continua malgrat la repressió, la persecució i la judicialització. La realitat girada en contra de les esperances de molts catalans, que veien impossible que l’Estat espanyol arribara a aquests extrems, no ha tergiversat en cap cas les aspiracions. Més aviat les ha reforçades.

En un darrer gest de responsabilitat, Puigdemont ha fet un pas al costat per garantir la formació de govern. Aquest pas, però, caldrà fer-lo efectiu amb garanties. Ara més que mai, urgeix formar govern per impedir més ingerències d’un Estat disposat a intervenir l’escola, els mitjans públics i els pilars bàsics de la societat catalana. Catalunya no es pot permetre per més temps una intervenció que està afectant el dia a dia dels seus ciutadans i que dinamita les estructures elementals de benestar. Sense govern, la confrontació continuarà sent legítima. Però insuficient per avançar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps