Dues setmanes després de l’atac indiscriminat de Hamas en territori israelià, l’escalada del conflicte entre Israel i Palestina es continua perpetuant i el temor a l’expansió internacional del conflicte és més previsible que mai. La incursió de Hamas del 7 d’octubre, que va provocar vora 1.300 morts i diverses persones segrestades que encara continuen sent ostatges del grup terrorista, va deixar al descobert diverses vulnerabilitats.
En primer lloc, el sistema de defensa israelià no és infal·lible, tal com moltes vegades s’ha volgut fer creure, i al seu torn la preparació militar de Hamas no es pot menysprear, en tant que va ser capaç d’entrar en territori enemic i protagonitzar una massacre que compta amb pocs precedents en la història. També cal tenir en compte que arriba en un moment en què s'intentava l'acostament entre Israel i altres potències territorials. D’altra banda, la reacció de la comunitat internacional també va evidenciar la desorientació amb què s’enfronta a aquest problema que s’allarga des de fa segles i que fins ara mai no ha estat resolt bé siga per incapacitat, per inoperància o per les dues coses alhora. Les paraules de condemna no dissimulen la feblesa dels governs d’altres països a l’hora d’actuar per a aturar un conflicte del qual es tem la seua internacionalització i que acabe afectant, de moltes maneres, el conjunt de la societat mundial.
Hi ha, de fet, el rerefons del fracàs multilateral a l’hora d’evitar el conflicte a Ucraïna, en el qual Rússia ha patit una greu condemna verbal per part del conjunt d’Occident, a més d’haver-se exposat a diverses sancions que, per contra, no han aturat aquesta escalada que s’allarga des de fa un any i nou mesos. En el conflicte a Orient tot apunta que la influència dels països occidentals serà insuficient per a aturar-lo, com tampoc no està sent suficient per a garantir l’arribada suficient d’ajuda humanitària a les zones més afectades de Gaza.
A hores d’ara, l’enfrontament entre les parts arriba a unes cotes de radicalisme que fan complicat pensar en una resolució a curt termini si aquesta no és imposada amb determinació per part de la comunitat internacional. L’actitud del govern de Netanyahu, alienat amb posicionaments clarament reaccionaris i amb una actitud tradicionalment bèl·lica, és totalment contradictòria amb la finalitat de buscar una pau que hauria de consistir en la creació de dos estats internacionalment reconeguts. En contra d'aquesta solució també hi ha el bloqueig instaurat sobre Gaza per part d'Israel i la petició que la població del nord de la franja abandonara el seu territori sota amenaça militar, tal com va advertir el Secretari General de les Nacions Unides António Guterres. No és menys irresponsable l’actuació de Hamas, una guerrilla que ostenta el control polític de Gaza –on hi governa de manera no democràtica, cal recordar-ho– , que no és justificable malgrat el tracte que dispensa des de fa dècades l'Estat d'Israel a la comunitat que viu a la franja de Gaza i Cisjordània.
Aquest conflicte és fruit d’una complexitat profunda i enrevessada que dificulta la seua comprensió. Per descomptat, ni tot Israel és favorable als atacs que s’estan exercint contra Gaza –per descomptat que bona part dels 1.300 morts del 7 d’octubre, que habitaven a les comunes dels kibbutz, no ho eren–, ni tot Palestina dona suport innegociable a Hamas, que exerceix la tirania més indiscriminada allà on governa.
Malauradament, aquest conflicte es veu contaminat, també, d’un seguit de prejudicis que en dificulten encara més la seua comprensió, ja de per si difícil degut a la seua complexitat. Amb aquest problema de base qualsevol desenllaç favorable resulta utòpic, tot i que la utopia de la pau ha de ser irrenunciable.
