‘Better in winter’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De la depredació a l’aliança amb el territori per avançar cap a una economia més responsable amb l’entorn. La conquesta dels governs valencià i balear per l’esquerra comença a revelar l’empremta de la ideologia en la sostenibilitat. Les illes tramiten ja una ambiciosa llei de canvi climàtic —la segona en l’àmbit estatal, després de la catalana, imputada davant el Tribunal Constitucional pel Govern central—, amb elevats compromisos, entre altres, per promoure les energies renovables i una mobilitat neta. Alhora, el model turístic de la Mediterrània, tan arrelat en el germen del sol i platja, obri nous camins de negoci com a reacció per la massificació i els efectes palesos de l’escalfament global.

Les Balears han optat per promocionar-se a les fires sense fotografies d’estiu. Better in winter, millor a l’hivern, és l’eslògan de l’arxipèlag per tal de conrear una nova imatge i apostar per un turisme de qualitat, proporcionat al llarg de tot l’any. D’aquesta manera, no només es redueix l’estacionalitat, sinó que es minoren els múltiples impactes ambientals de la població flotant. El canvi d’estratègia és radical i, sobretot, pensat a llarg termini, una qüestió fonamental per garantir competitivitat en un horitzó més extens i també per integrar ja l’apressant adaptació del sector a la nova realitat climàtica. Perquè és realment arriscat improvisar el model turístic quan aquest sector genera més del 45% del PIB de les illes, un percentatge tres vegades superior al del País Valencià.

La participació ciutadana és un altre tret rellevant de les polítiques progressistes. L’aposta per una mobilitat lliure de petroli a les Balears i per les fonts renovables —quan avui només cobreixen el 2% de la demanda insular— amb la finalitat de reduir dràsticament les emissions d’efecte hivernacle requeriran no solament la implicació de la societat, sinó també iniciatives polítiques contundents. Només així es farà possible la planificació acurada de la reconversió econòmica d’empreses com ara les hostaleres o la transició elèctrica de vehicles de lloguer, entre molts altres.

El conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, ha destacat que la llei de canvi climàtic balear, a punt d’obrir el seu període d’exposició pública, ha rebut més de dues mil opinions i ha implicat la trobada amb sectors econòmics i socials, una pràctica que haurà de ser continuada perquè la norma puga aconseguir les seues exigents metes tan concordes amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

Per la seua banda, l’Executiu valencià està molt més endarrerit en polítiques de canvi climàtic arran dels profunds problemes en la construcció del departament autonòmic ambiental. Tot i això, sí que es percep, globalment, la transformació ideològica envers el territori i la voluntat de transformació de les velles dinàmiques de destrucció. El paisatge ha de ser “el gran contenidor de l’experiència turística”, en paraules del secretari autonòmic de turisme de la Generalitat, Francesc Colomer, qui també ha apostat per la dimensió humana, amb la seua campanya centrada en l’hospitalitat valenciana.

El patrimoni natural i rural de fet, és una de les línies prioritàries de la nova oferta valenciana que es va presentar recentment a Fitur, la qual aglutina diverses activitats, des dels parcs naturals i la biodiversitat —birdwatching— a la promoció d’economies locals arrelades a la terra: agricultura ecològica, enologia, oleoturisme. En aquest sentit, la Llei de l’Horta que inicia ara el seu tràmit a les Corts, serà indispensable per enfortir aquesta nova dimensió turística. Aquest text normatiu també s’ha sotmès a un enriquidor procés participatiu en dos nivells, tant el reglat per a ciutadans i institucions, com ara un altre de dirigit als agents socials i econòmics involucrats en el desenvolupament sostenible de l’horta de València, com un espai productiu, ambiental, cultural i històric de valor extraordinari.

Tots aquests avanços en sostenibilitat pel territori no són capaços de paralitzar definitivament el poder econòmic d’un sector amb tant de benefici a curt termini com és la construcció al litoral. Ara fa vint anys que la ciutadania exigeix la declaració de parc natural de la serra Escalona i la devesa de Campoamor. Tanmateix, les expectatives tant urbanístiques com de nous regadius —en un context de canvi climàtic i gràcies a l’aigua del polèmic transvasament Tajo-Segura— frenen la preservació d’aquest espai natural considerat el pulmó verd de la Vega Baixa. Allò natural i ecològic despunta com a valor turístic de qualitat, especialment en zones tan vulnerables a l’escalfament global com ara la Mediterrània. La crida Better in winter tindrà cada vegada més motius per imposar-se.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.