Recuperar per implementar

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Malgrat el munt d’incògnites amb què s’inicia la XII legislatura a Catalunya, els seus protagonistes semblen convençuts de les estratègies que s’hauran d’assumir per afrontar els reptes que sorgiran en aquesta nova etapa. Un cop es trobe la fórmula per superar les dificultats imposades pel Govern espanyol, que ja ha anunciat que no respectaria una investidura del president legítim —emanada del resultat de les eleccions que el mateix Estat va imposar—, l’objectiu primer serà el de recuperar les institucions. No serà l’únic, però.

L’anterior període polític ha estat el més convuls de la història recent del Principat. Tothom ha assumit els encerts i els errors de forçar la màquina fins al final. No hi ha espai per als remordiments, perquè es va actuar per l’única via que l’Estat, entestat a obviar —i agreujar— el conflicte, no podia impedir. Ara, amb cinc exiliats, quatre presos polítics i judicis sumaríssims pendents, el Govern espanyol ha mostrat que no té cap límit per frenar amb violència qualsevol aspiració, per democràtica que siga. No hi ha espai per a l’esperança en el diàleg ni en un gir democràtic dels qui han emprat els tribunals i han tergiversat les lleis per traure benefici polític.

Aquestes dificultats han frustrat els terminis establerts per l’independentisme en l’anterior legislatura. Però també han servit perquè un gruix molt important de la població catalana prenga partit per la independència. Al contrari del que pensava el Govern espanyol, l’estratègia de facilitar la marxa d’empreses, la intoxicació contra els mitjans públics catalans i contra el sistema educatiu no ha fet més que tensar la corda i convèncer més gent que en el Govern Rajoy no està la solució.

Ara, doncs, les posicions estan del tot clares. Un fet que facilita ­­i obliga a la presa de decisions calculades i intel·ligents. D’un costat, urgeix la recuperació institucional i la tornada al funcionament correcte de l’administració del país. No hi ha millor manera de continuar creixent que des de l’actuació directa des dels departaments de la Generalitat. Els resultats del 21D han decretat, entre més coses, que els catalans han de tornar a tenir el suport i la relació directa amb les seues institucions.

D’altra banda, els darrers comicis també han deixat clares dues coses. Primer, que hi ha una majoria independentista amb dret absolut a governar. Alhora, però, aquest conjunt no troba encara el suport nominal suficient per plantejar objectius d’unilateralitat. Ampliar la base és fonamental per continuar caminant en la mateixa direcció. La intenció no és senzilla. Però cal recordar que el creixement del suport a la independència ha estat exponencial durant els últims anys. I atesa l’actitud autoritària de l’Estat, res no fa pensar que aquesta tendència capgire.

Tots dos camins, el de la recuperació institucional i el de la implementació de suports, han de confluir en aquesta nova etapa que potser serà més tranquil·la, però serà tan determinant o més que l’anterior.

Tot sense deixar, evidentment, de banda el treball per l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. I sense abandonar la denúncia de les anomalies democràtiques a què es veu sotmès el país, condicionat per uns jutges que viuen en connivència amb uns governants al·lèrgics al diàleg i a la democràcia. Catalunya va parlar amb el 21 de desembre. És l’hora de continuar obeint el mandat popular.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps