Iceta president?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Totes les enquestes apunten al fracàs del nou projecte dels comuns: sembla que no milloraran els pobres resultats del 2015 i corren el risc de baixar dels 10 diputats i de ser extraparlamentaris a Girona i Lleida. La seva proposta de tercer tripartit amb ERC i PSC avui sona totalment surrealista i fora de temps, havent-la descartat tant Iceta com Rufián. Domènech, que ha guanyat al 2016 dues eleccions generals a Catalunya amb un milió de vots i amb la promesa d’un referèndum vinculant, pot cremar-se ara per causa del discurs exquisidament equidistant que prediquen, “ni DUI ni 155”. Un discurs que posa injustament al mateix nivell repressors i reprimits.
Ada Colau, autora de la famosa frase “volem que sortiu de la presó per demanar-vos explicacions”, sembla que també té enquestes sobre la taula on perd 2-3 regidors a Barcelona. Aquest és el resultat d’haver vist des de la finestra del seu despatx la gran revolució democràtica catalana de setembre i octubre, no pas per haver-la liderat a peu de carrer.

Alguns líders d’ICV deien públicament, la setmana abans de l’1 d’octubre, que “el referèndum no es faria” (tal com deia Rajoy), mentre molts dels seus votants amagaven urnes i es preparaven per dormir en col·legis i per plantar cara pacíficament, amb els seus cossos, a la repressió policial de l’Estat espanyol.
Dante Fachín, que ha marxat de Podem perquè Pablo Iglesias ha imposat un pacte amb els comuns i ha impedit el diàleg amb els independentistes, diu que si no hi ha una altra majoria absoluta independentista “guanyaran Rajoy, el rei i els seus piolins”.

Xavier Domènech no ha contestat encara una pregunta que potser és la causa principal de la fuita de vots dels comuns, una fugida en totes direccions que apunten les enquestes: ell farà president Miquel Iceta si els partits republicans no arriben als 68 diputats? És a dir, els comuns votaran un Govern d’Iceta i del PSC en minoria, juntament amb PP i Cs, que consolidi la destitució inconstitucional (segons el Consell de Garanties Estatutàries) del Govern i del Parlament català feta per Rajoy el passat 27 d’octubre?

Els comuns i Podemos no són cap amenaça per al centralisme madrileny ni per al seu sistema d’oligopolis regulats: Colau va trigar molts dies a criticar el Govern espanyol aquest estiu, després del col·lapse intencionat de l’aeroport de Barcelona provocat pel Govern del PP, que va causar llargues cues per manca d’efectius policials. I això que la Comissió Europea va deixar públicament Espanya en evidència el 4 d’agost, en respondre a una pregunta parlamentària meva: “Espanya no ha demanat, com sí que han fet 12 països de la UE, una pròrroga en l’aplicació del nou reglament de control i de seguretat als aeroports”. Podia sol·licitar-la però no ho va fer.

Pablo Iglesias tampoc ha demanat mai el traspàs de l’aeroport i del port de Barcelona, ni parla mai d’espoli fiscal: ells volen una agència tributària encara més forta i centralitzada a Madrid, per poder fer encara més redistribució. De fet, la crítica de Podemos al sistema d’oligarquies extractives de les grans multinacionals madrilenyes no va contra la seva existència: ells aspiren a dirigir-les i a controlar-les, més que no pas a impulsar més competència. Així conclou la jugada Pablo Iglesias: “El despertar del feixisme espanyol als carrers és culpa dels independentistes que els han provocat”.

El 21D cada vot als comuns pot acabar reforçant el centralisme madrileny. Via Miquel Iceta el Gran Madrid pot deixar fora del Govern català el moviment popular més potent que mai hagi qüestionat, des de 1975, tot allò que el franquisme va deixar lligat i ben lligat. Quan Xavier Domènech diu que en cap cas votarà Puigdemont, els alts funcionaris de l’Estat i els oligarques de Madrid somriuen i se saben guanyadors: els que havien de canviar-ho tot seran els principals garants de l’statu quo del centralisme madrileny?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.