Litoral en verd

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els vents no eren gens favorables, tanmateix, el canvi de rumb s’ha començat a dibuixar en la ruta de navegació del govern d’esquerres al capdavant de la Generalitat Valenciana durant el seu primer any de travessia. Les noves coordenades per corregir la direcció del buc territorial han quedat al mapa, ben marcades, encara que el colp de timó no haja estat tan dràstic i veloç com, possiblement, esperava la societat d’ideologia progressista després de dues dècades comandades pel partit conservador. L’endeutament heretat, la inèrcia del gran edifici administratiu i els equilibris de mestissatge polític per reconstruir les conselleries han pogut contribuir a fer més feixuga la càrrega en aquest viatge.”

D’aquesta manera començava “Colp de timó al buc territorial”, el meu capítol al llibre col·lectiu País Valencià, avui i demà: Reflexions generacionals en temps de canvi (Balandra Edicions), coordinat per Jordi Muñoz, qui va convocar-nos al repte de fer el balanç del primer any del Govern sorgit de l’Acord del Botànic. Érem pràcticament les mateixes persones —dels àmbits de la cultura, el periodisme, la política, la recerca, la universitat— que el 2009 van redactar coralment Ara, País Valencià. Reflexions i experiències de la generació que ve (Publicacions de la Universitat de València). Tanmateix, les circumstàncies eren completament diferents: al 2009 abordàvem l’hegemonia del Partit Popular i criticàvem les seues polítiques i ara, no sols l’esquerra ha conquerit el Palau de la Generalitat, sinó que molts d’aquells joves lluitadors, amb somnis i compromesos, són a les institucions. I tots vam acceptar el repte d’articular una argumentació crítica, en el meu cas, sota la perspectiva de la sostenibilitat i la ciència.

La coherència en l’ús del territori, després d’anys d’especulació del sòl i els recursos naturals, havia esdevingut un emblema de l’esquerra juntament amb les polítiques de medi ambient i canvi climàtic, tan menyspreades per la dreta. Tanmateix, com destacava en la meua reflexió, els apunts que obrien el quadern de bitàcola del primer any de comandament de PSPV-PSOE i Compromís mostraven un balanç divers, complex i desigual. Com a paradigma, mentre la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori mostrava el seu lideratge i emprenedoria en el desenvolupament de plans simbòlics com ara el de protecció del litoral i de l’horta, el departament autonòmic d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural havia estat molt menys eficient a l’hora de reorientar cartes de navegació tan preuades com ara la lluita contra l’escalfament global, la gestió dels residus o l’educació ambiental.

Més d’un any després d’aquest balanç, la diagnosi referma les tendències. La Conselleria d’Habitatge, liderada per la socialista María José Salvador, ha mantingut una línia ascendent, assolint metes, complint promeses, il·lusionant, malgrat la manca de pressupostos i l’infrafinançament valencià. Per contra, el departament d’Agricultura i Medi ambient, encapçalat per Elena Cebrián, no ha estat capaç de superar la seua batalla interna i desenvolupar polítiques tan necessàries com enyorades pels votants progressistes.

Des dels primers mesos de govern, María José Salvador va donar llum verda a projectes paradigmàtics. Poc després de les eleccions, a l’octubre de 2015, va aprovar el decret del Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació al territori valencià i, al mes següent, va posar en marxa el Pla d’acció territorial de la infraestructura verda del litoral valencià (Pativel) amb uns elevats llindars de preservació de la costa i els seus ecosistemes. Així, es plantejava la limitació d’actuacions a 500 metres de la línia de la Mediterrània, com també afavorir la connectivitat entre els ecosistemes o habilitar corredors no motoritzats al llarg de la costa. La tercera gran fita cuinada des de la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, dirigida per José Luis Ferrando, de Compromís, va ser l’obertura del procés de participació pública del Pla d’acció territorial de protecció de l’Horta.

El Pla del Litoral, encara en fase de tramitació, ha rebut crítiques des dels sectors com ara l’immobiliari que esperen el final de la crisi per tornar a promoure la construcció. Tot i això, catedràtics d’Anàlisi Geogràfica com ara Fernando Vera i Jorge Olcina, de la Universitat d’Alacant, reconeixen que aquesta normativa és l’última oportunitat i un “lloable intent” de protegir de l’urbanisme unes 7.554 hectàrees de sòl del litoral valencià, en coherència amb la legislació ambiental i l’estratègia per a la biodiversitat de la Unió Europea. Un litoral en verd és, per tant, possible, ambientalment desitjable i viable des del vessant econòmic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.