República Catalana. Govern a la presó i a l’exili

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El president Puigdemont va confirmar el passat 31 d’octubre, en una conferència de premsa amb 250 periodistes a Brussel·les, que per evitar episodis de violència greu i generalitzada als carrers de Catalunya el Govern català va decidir ajornar els decrets de desplegament de la República Catalana, que havia estat proclamada el divendres 27 d’octubre. Això va ser el primer que va dir en francès, en una roda de premsa on va alternar quatre idiomes (una de les rodes de premsa amb més impacte mundial que ha fet mai un president de la Generalitat), de manera que va confirmar que ell, en primera persona, havia rebut amenaces en aquest sentit del Govern espanyol. 

L’Estat espanyol ha demostrat en els darrers mesos que està disposat a aplicar nivells creixents de repressió de drets fonamentals i llibertats bàsiques, amb l’objectiu d’aturar la independència de Catalunya. Els qui a casa nostra han estat fent broma durant mesos sobre el referèndum de l’1 d’octubre  (els qui deien fins i tot una setmana abans que “no es faria” o que si es feia era “per tapar corrupció”) ara descobreixen que, per a l’Estat espanyol, el que feia el Govern català no era pas cap broma. 

Els catalans equidistants cada dia ho tindran més difícil per continuar situant-se en la seva còmoda situació, ja no hi ha la mateixa distància entre “la DUI i el 155”: les camises blanques que van aparèixer sobtadament un dissabte al matí en algunes places per demanar que no es declarés la independència de Catalunya, tot demanant un diàleg que a Madrid molt pocs volen concedir, no han tornat a aparèixer quan el Govern espanyol ha suspès l’autonomia. 

La presó imposada per l’Audiència Nacional als consellers que van anar a declarar a Madrid el dimarts 2 de novembre confirma la falta de garanties que va denunciar el president Puigdemont a Brussel·les: en la roda de premsa abans esmentada va dir clarament que ell no eludia l’acció de la justícia però que volia un judici just, i que tenia indicis més que suficients per sospitar que la justícia espanyola volia venjança contra el Govern del referèndum. El profund sentit d’humiliació per segona vegada (després de l’èxit de la consulta del 9N) ha estat ara insuportable per al Govern espanyol, fortament criticat arreu del món per la violència policial contra població civil pacífica que volia votar l’1 d’octubre: com va dir el fiscal Maza el 2 de novembre, “l’Estat espanyol ja ha estat massa pacient en els darrers anys amb els independentistes”.

La presó condicional no s’ha aplicat en el cas de l’únic conseller que va fer contrició pública del seu independentisme, i confirmà la persecució selectiva d’idees polítiques que practica la justícia espanyola.

El risc d’il·legalització de partits polítics sembla el proper pas a aplicar en la repressió contra Catalunya, ja reconeguda obertament per alguns líders del PP. A Madrid saben prou bé que les darreres sis eleccions a Catalunya, algunes amb participacions rècord, han donat la victòria als partits independentistes i/o proreferèndum, que han obtingut entre el 60% i el 70% dels vots. Potser els empresonaments busquen una reacció violenta de la societat catalana, per justificar una ocupació militar i suspendre les eleccions sine die? Les darreres enquestes fetes a Madrid i a Barcelona publicades en mitjans unionistes confirmen que els partits independentistes tornarien a obtenir una nova majoria absoluta.

Sóc del parer que, per donar un missatge clar i contundent al món que no pugui ser qüestionat, cal formalitzar una sola candidatura, sobretot per evitar que, si els partits catalans independentistes es presenten per separat, puguin ser il·legalitzats més fàcilment de manera individual. Si aquesta llista unitària superés el 50% dels vots, es convertirien les eleccions autonòmiques de Rajoy del 21D en un referèndum de facto, tal com avisa Mayor Oreja. Tots a votar el 21D i endavant República!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.