Els pecats de la CUP

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En les darreres eleccions al Parlament de Catalunya la CUP va aconseguir deu diputats, set més que en les anteriors. En una opció com la CUP es fa difícil destriar les causes d'un ascens tan important. Els vots podien provenir d'un electorat d'esquerra despagat amb els altres partits que se'n proclamen o d'un electorat independentista que es va decantar per una estratègia més radical. O potser d'una combinació entre els uns i els altres. En tot cas, en aquell moment una part dels analistes polítics va arribar a la conclusió que hi havia electors independentistes que mai votarien una llista encapçalada per Artur Mas o que incorporara Convergència Democràtica. Electors que volien explicitar amb el seu vot el rebuig a la candidatura unitària que havien subscrit en aquell moment la mateixa Convergència i Esquerra Republicana. Fins i tot la CUP havia sabut copsar bé aquell malestar i es va presentar a les eleccions com la garantia necessària perquè el procés independentista no encallara per culpa de les tebiors -socials i nacionals- de la candidatura Junts pel Sí.

Ha passat un any i ha quedat demostrat que amb les bones intencions no n'hi ha prou. Les dificultats de lligar bé l'acord de legislatura entre Junts pel Sí i la CUP evidencien que hi ha enormes diferències ideològiques que acaben pesant més que l'interès compartit de culminar el procés sobiranista. Aquestes discrepàncies es va explicitar amb el rebuig a la tramitació parlamentària dels pressupostos de la Generalitat del 2016. L'actitud de la CUP va portar el president Carles Puigdemont a convocar una qüestió de confiança, que va superar finalment, però que tampoc garanteix que la legislatura puga acabar amb la convocatòria d'un referèndum, tal com han acordat totes les opcions independentistes. El fantasma d'unes noves eleccions autonòmiques plana a cada moment sobre la política catalana. Un fantasma que pren cos quan els pressupostos del 2017 han tornat a extremar les diferències entre Junts pel Sí i l'esquerra rupturista.

Qui en paga més les conseqüències és la CUP, si hem de fer cas al darrer baròmetre que ha publicat el Centre d'Estudis d'Opinió. Segons el CEO, Junts pel sí, en l'improbable cas que es tornara repetir com a candidatura unitària, igualaria resultats (a l'entorn dels 62 diputats), però la CUP en perdria sis o, en el pitjor dels casos, vuit. Òbviament, les opcions independentistes no obtindrien els 68 diputats necessaris per governar amb majoria absoluta. I qui en trauria més profit? Catalunya sí que es pot, que podria arribar a doblar els seus 11 diputats actuals. La paradoxa de tot plegat és que la CUP es va presentar a les darreres eleccions per "no perdre el votant d'esquerres recelós amb el pacte entre Convergència i Esquerra". Per assegurar que aquest electoral més conseqüent es mantindria en l'independentisme. I després que Convergència, Esquerra, la mateixa CUP, juntament amb l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, es conjuraren per "eixamplar la base" de l'independentisme. Segons les enquestes més solvents, queda clar que l'independentisme, no només no l'eixampla, sinó que l'aprima. Pel costat de la CUP.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.