El fracàs de la dreta espanyola, en el seu intent de sumar els vots de PP i Vox per investir Núñez Feijoo i crear un govern de coalició, ha donat a Pedro Sánchez la possibilitat de renovar el seu govern i als partits independentistes catalans la clau per donar-li o negar-li aquesta possibilitat.
A pesar d’una davallada en vots i en escons, Junts i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) tindran la clau per negociar els seus vots (el llistat d’incompliments de l’Estat amb el Principat en l’última década és llarg) o l’opció de bloquejar el govern espanyol.
ERC ha patit una davallada molt important de vots (400.000) i escons (sis), un mal resultat que pot estar provocat, precisament, per la percepció que han tingut el seus votants sobre el seu paper al Congrés dels Diputats, on van facilitar la investidura de Pedro Sánchez amb la seua abstenció i li van donar suport en diverses iniciatives legislatives. Això podria endurir les seues exigències en aquest nou escenari, on els seus vots seran encara més necessaris encara, ja que al PSOE li caldran suports en forma de vots favorables i no una simple abstenció en la sessió d’investidura.
Junts ha perdut més de 100.000 vots i un sol diputat però han aconseguit un paper més clau que en la pasada legislatura i la seua abstenció (o els seus vots a favor) són imprescindibles si Pedro Sánchez vol ser investit President.
Si bé ERC tenia tres condicions prèvies a canvi del seu suport (traspàs de rodalies Renfe, déficit fiscal i pactar un referéndum), és possible que decideixi endurir la seua posició després de llegir els resultats electorals com un càstig pel suport a Sánchez.
Per la seva banda, la cap de llista de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha advertit rotundament que no farà president Pedro Sánchez “a canvi de res” i el referéndum ha estat sempre un dels seus objectius principals.
El paper clau dels partits independentistes també obre la possibilitat d’una acció conjunta de tots dos per aconseguir compromisos ferms sobre l’avanç en l’autogovern i la fiscalització del compliment d’aquestes promeses.
La táctica de Pedro Sánchez de convocar les eleccions just després de les municipals i autonòmiques li ha servit per salvar els mobles i no perdre ni un diputat. Després de perdre bous i esquelles en moltes autonomies, Sánchez va veure que una remuntada forta a Catalunya i tímida a Andalusia eren l’últim pal on agafar-se en el continu degoteig de vots a la resta de l’Estat. Al contrari del que pensaven molts, la decisió de convocar eleccions no li ha eixit malament, perquè els seus contrincants de la dreta no han obtingut els resultats que esperaven per a formar govern.
Ara caldrà veure si s’enroca a l’hora de cedir en les demandes democràtiques dels partits independentistes o si prefereix convocar unes noves eleccions generals per desbloquejar la situació -una estrategia que no té perquè eixir tan bé com aquesta primera convocatoria sorpresa. En els bons resultats del PSOE en aquesta convocatoria han estat cabdals els diputats aconseguits a Catalunya, 19 en total, set més dels que van aconseguir a les anteriors eleccions espanyoles.
Si el PSOE no és capaç de desbloquejar la situació i investir Pedro Sánchez, a les pròximes eleccions és molt difícil que aquest partit millore resultats a Catalunya perquè aquest èxit al Principat está provocat en bona part per l’abstenció dels votants independentistes, i aquesta situación podria no produir-se si, en uns nous comicis, els partits independentistes guanyaren múscul per la seua posició més reivindicativa.
