A mitjans dels anys quaranta, el cantautor nord-americà Woody Guthrie va enganxar a la seva guitarra un eslògan que ha esdevingut icònic: “this machine kills fascists”. Guthrie era l’autor, entre altres, d’un himne com This land is your land, que en la nostra llengua va ser traduïda per La Trinca i interpretada, també, per Xesco Boix. Era un músic compromès amb la classe treballadora, antifeixista, i la metàfora que ens va llegar és tan suggestiva: una guitarra pot ser tan potent com una metralladora en el front de guerra.
La setmana passada rebíem la notícia que el feixista regidor de l’Ajuntament de Borriana, de nom Jesús Albiol, ordenava cancelar la subscripció de la biblioteca municipal amb El Temps i tot de revistes en català, entre les quals també les infantils Cavall Fort i Camacuc.
Tot un avenç, deixeu-m’ho dir, que ara es limitin a cancel·lar subscripcions els qui, fa no tants anys, rebentaven llibreries: Tres i Quatre, amb divuit agressions, és la llibreria europea més atacada d’ençà de la Segona Guerra Mundial. Que cancel·lin les lletres en valencià els qui, no fa tants anys, atemptaven contra els intel·lectuals valencians, amb les bombes contra Fuster i Sanchis Guarner.
Per tots és sabut l’odi de VOX i PP contra la catalanitat. Una llengua que voldrien més subordinada encara i relegada a l’àmbit privat. “Els parlo als meus fills en català”, va dir el candidat del PP per Barcelona. “Reso en català”, el de VOX. Senyors, una llengua no viu si només es parla en les quatre parets de la llar. És de primer de sociolingüística. La llengua s’ha de parlar al carrer, a la feina, als jutjats. Una llengua necessita escola i mitjans de comunicació, i per això tant una com els altres estan en el punt de mira de l’espanyolisme.
Les noves agressions no ens han de portar als plors i laments. Ens han de recordar que si la nostra llengua molesta els feixistes, fomentar-la és un compromís que va fins i tot més enllà dels motius lingüístics. Escrivia Pere Antoni Pons en aquestes mateixes pàgines: “Com a catalanoparlant de Mallorca, és un orgull que l’extrema dreta espanyolista odiï tant la meva llengua, entre altres coses perquè si el català és percebut com una nosa o com un enemic per l’extrema dreta, això vol dir que el català també és un instrument contra l’extrema dreta”.
En la lluita contra el franquisme, el català va adquirir el prestigi de ser la llengua de la resistència. Com a mínim a Catalunya, això va provocar que en els anys de la Transició s’optés pel model d’immersió lingüística a les escoles, que va permetre encomanar la catalanitat alhora que es compartia aquest, podríem dir-ne, instrument de resistència.
Avui també, fer avançar la nostra llengua és una acció que porta associats uns valors: volem una nació catalanovalenciana per a totes, per a les qui el feixisme vol doblegades, dominades, invisibilitzades. I fer avançar la llengua és també la nostra aportació a un món millor. A una diversitat que els imperialismes, la globalització i les dretes extremes han volgut aniquilar. I amb la llengua, els mitjans: escriviu, llegiu, recomaneu, subscriviu-vos a les revistes en català. La nostra cultura mata el feixisme.
