Hem trigat molt, massa, a bastir una política pública de memòria democràtica que expliqui els horrors de la dictadura i honori les seves víctimes. A Catalunya, després de vint-i-tres anys de pujolisme, un govern d’esquerres va donar resposta a les reivindicacions plantejades per l’Associació d’Expresos Polítics l’any 2002. L’Estatut de 2006 establí l’obligació de la Generalitat de “vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica”, i el 2007 el Parlament aprovava la Llei del Memorial Democràtic a la que han seguit altres textos legals. L’any passat, el Congrés espanyol donava llum verda, després de temps de vacil·lacions i formulacions no prou valentes, a la Llei de Memòria Democràtica. Ara, PP i Vox amenacen de derogar la llei estatal i ja han pactat eliminar les lleis de Memòria de les Illes i del País Valencià.
En aquest context, el catedràtic de Dret Constitucional de la UPF, Marc Carrillo, ha publicat El derecho represivo de Franco (1936-1975) (Editorial Trotta, 2023). Jordi Solé Tura va escriure el 1972 un llibret, Introducción al régimen político español (Ariel), en el qual tan sols podia insinuar alguns dels trets d’un franquisme encara viu. Avui, un deixeble seu ha anat molt més enllà.
En la presentació, tres catedràtics (Juan José Moreso, Alejandro Saiz i Andreu Mayayo) van coincidir que ens trobem davant una obra imprescindible, que exposa de forma rigorosa i sistemàtica l’actuació de l’aparell repressiu de la dictadura. Un text d’un altíssim nivell acadèmic que és també, com afirma l’autor, un homenatge a les víctimes del franquisme.
El llibre defineix tres etapes: “la legislació del terror, “la repressió generalitzada” i “la repressió selectiva”. Repassa la munió de lleis i organismes que van constituir la xarxa del “dret” de la dictadura: des dels judicis sumaríssims o la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme al Tribunal d’Ordre Públic. Descriu la cobertura ideològica que diversos juristes van proporcionar al franquisme per dotar-lo d’una aparença de legalitat i intentar blanquejar-lo: caldria estirar d’aquest fil per explicar la influència actual d’alguns dels seus familiars i deixebles dins el poder judicial i determinades càtedres universitàries, al servei de la utilització espúria del Dret que practiquen PP i Vox. Arguments com la “il·legitimitat” del govern republicà, considerat “un estat de sedició governativa”, o la valoració de l’Estatut de Catalunya com a “negació de tota la història nacional” continuen ressonant avui. L’altra cara de la moneda van ser els advocats defensors que, com Josep Solé Barberà, Ascensió Solé o Jaime Sartorius, entre molts d’altres, van exercir una tasca heroica que anava més enllà de la seva funció jurídica. Un darrer capítol situa encertadament el franquisme en el marc d’altres règims totalitaris: el nazisme, el feixisme, el salazarisme, la França de Vichy, i la dictadura dels coronels a Grècia.
L’aparició del llibre ha coincidit amb la publicació del Manifest en defensa de la Memòria Democràtica impulsat per l’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme i altres entitats per fer front a les propostes de la dreta i l’extrema dreta. Marc Carrillo aporta dades més que suficients per construir un discurs sòlid enfront dels intents de maquillar la dictadura.
