La flamant presidenta de les Corts Valencianes, la ultradretana Llanos Massó, va fer un discurs d’investidura que cridava a “intentar ampliar consensos amb honestedat i vocació constructiva”. La seua bona voluntat seria creïble si no fora perquè Massó, des que va irrompre en la política institucional, ha basat el seu estil en la provocació permanent. I el seu recorregut previ a la seua transcendència ha estat marcat, també, per aquest tarannà que, segons ella, també deu ser conciliador.
Llanos Massó ha sigut delegada d’Hazte Oir, l’associació que ha fet campanya arreu de l’Estat passejant autobusos amb missatges trànsfobs. Massó també ha protagonitzat manifestacions davant clíniques en què es practiquen avortaments amb desenes de persones resant “per la vida”. Massó ha negat l’existència de la violència de gènere, tal com acostumen a fer en el seu partit, i ha apostat decididament per la supremacia del castellà a l’escola. També ha clamat pel tancament d’À Punt i, fins i tot, en una de les seues extravagàncies més inexplicables, ha assenyalat la televisió pública valenciana per citar l’equip de futbol de la seua ciutat, Castelló de la Plana, amb la denominació en català, deixant clar que l’equip ha de ser referenciat en castellà.
Los que convirtieron las Gaiatas en gaitas ahora convierten al Club Deportivo Castellón @cdcastellon en CE Castelló.@apunt_media a lo suyo. Igual deberíamos empezar a llamarle “a punto”. O mejor, “a punt de tancar” pic.twitter.com/w6qiE6OW32
— Llanos Massó (@LlanosMasso) June 4, 2023
Llanos Massó va criticar l’educació sexual impartida a les escoles, adreçada precisament a evitar fenòmens com els embarassos no desitjats, mostrant imatges de llibres presumptament promocionats per la Conselleria d’Educació sense que aquest departament hi tinguera res a veure. També ha demanat que les televisions no es facen ressò de les manifestacions del Dia de l’Orgull, o ha exigit l’aplicació del “pin parental” per a, segons ella, “evitar que els nostres joves siguen el camp de cultiu idoni per al projecte d’enginyeria social de l’esquerra”.
Però Llanos Massó vol “ampliar consensos amb honestedat i vocació constructiva”. I ho deia tot just quan demanava “protegir les llibertats i la seguretat de les dones, en especial de les menors tutelades per la Generalitat”, adreçant-se clarament a l’exvicepresidenta Mónica Oltra, obviant que la policia va descartar recentment que en tinguera coneixement dels fets abans que es feren públics, tal com ha sostingut la ultradreta a l’hora de formular la seua denúncia.
Perquè a Llanos Massó, com a Vox, més enllà de l’anunciada però dubtosa “vocació constructiva”, allò que l’interessa és deteriorar al màxim aquest principi. Les institucions són un espai idoni per a aconseguir-ho, i el PP “de la moderació”, de “l’esperit de la Transició”, li les ha servit en safata.
