Caudillo era un dels noms que el nou vicepresident de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura, Vicente Barrera, proposava per al cavall que va adquirir a finals del 2020. Barrera demanava als seus seguidors, a través de les xarxes, que triaren entre un seguit de noms per a l’animal, entre els quals també hi havia el de Viriato, Escipió i Duce. Per si no quedava clara la tendència ideològica de Barrera, el torero professional aclaria que Duce “es pronuncia Duche”, en clara al·lusió al dictador feixista italià Benito Mussolini.
El mateix dictador que governava la Itàlia que va col·laborar amb el bàndol franquista durant la Guerra Civil. El mateix govern, el de Mussolini, que liderava l’exèrcit feixista que va bombardejar el Mercat Central d’Alacant el maig del 1938, provocant 300 víctimes civils. Carlos Mazón, del PP, imminent president de la Generalitat Valenciana i alacantí de tota la vida, ha permès que Vicente Barrera siga el seu vicepresident.
I ho ha fet tot i que Barrera no figurava, ni tan sols, a la llista de Vox a les Corts Valencianes. Ocupava el discret lloc set de la candidatura municipal a l’Ajuntament de València, però el fet d’haver apartat el candidat a la presidència de la Generalitat, Carlos Flores Juberías, qui va ser condemnat per maltractar la seua muller, ha desembocat en la tria de Barrera com a màxim representant de la ultradreta valenciana al Consell.
Aquest és el nou panorama polític del País Valencià. Un torero que mai no ha amagat la seua fília pel franquisme –en la publicació esmentada i en moltes altres que han transcendit aquests dies– serà vicepresident del Consell i conseller de Cultura. I ho serà en virtut d’un acord programàtic de cinquanta punts signat per Vox i pel PP en què es conjuren per protegir “les tradicions valencianes com a part essencial de la riquesa d’Espanya”, així com també “la diversitat cultural”, però explicant-ho exclusivament en castellà. El català, per descomptat, queda intencionadament suprimit de qualsevol acord dut a terme per aquest govern que posa, en el seu primer punt programàtic, “la defensa de la unitat d’Espanya” com a prioritat absoluta.
El PP no és un partit que haja mostrat mai un gran entusiasme per la cultura. De fet, és una formació que ha contribuït a marginar-la i a desprestigiar-la. L’acceptació de Vicente Barrera, de Vox, com a conseller de Cultura, pot ser interpretada com un pas més en l’historial polític del PP. Parlem del partit que va confondre Joanot Martorell amb Ausiàs March a través de la consellera de Cultura Lola Johnson; el partit que, a través de l’exconseller de Presidència José Joaquín Ripoll, va denegar una subvenció ja concedida a aquest setmanari per considerar-lo “lesiu”; el partit que s’ha aliat de manera reiterada i interessada amb el secessionisme lingüístic...
Si alguna cosa podia contribuir a sumar més estridència a aquest historial vergonyant, era permetre que un torero nostàlgic del franquisme accedira a la vicepresidència del Consell i a la Conselleria de Cultura. La Conselleria que ha de cuidar un sector maltractat, que sobreviu a tota mena de circumstàncies, que manté el país viu malgrat totes les adversitats, tindrà com a màxim gestor i interlocutor Vicente Barrera.
De Vox es podia esperar el seu nom com a possible cara visible de la ultradreta al Consell. Però el PP, si alguna cosa demostra amb aquest vistiplau, és que se situa, ara més lluny que mai, d’un mínim sentit de la democràcia i de la civilització.
Novament, serà la ciutadania valenciana, especialment el sector cultural, qui haurà de prendre la iniciativa en aquesta nova etapa per a evitar el desert cultural en què voldran convertir el país des de les institucions. Aquesta situació no és inèdita, i els precedents demostren que la força d’un país pot pesar més que la d’una administració hostil. Malgrat el nou escenari, no tot està perdut.
