Som un bon grapat els qui encara no ens creiem que això ha passat de veritat. Que el diumenge 28 de maig de 2023 no és de veritat. Tot i que els motius d'aquesta involució comencen a estar clars (oblit del País Valencià per part del govern central fins quatre dies abans de les eleccions, campanya autonòmica a la defensiva, una comunicació freda que no interpel·lava a la ciutadania, el marc estatal d'impugnació del govern de Sánchez), l'estupefacció és encara compartida per moltes persones. No és el mateix tenir el PP al govern i ser incapaç de guanyar unes eleccions que perdre-les des de la Generalitat (i ajuntaments). La sensació de pèrdua és molt major, també l'angoixa de tornar a un moment que pensaves superat. I amb elements ben preocupants.
El PP no governarà sol. Si bé l'espectre sociològic que encarna VOX estava contingut al Partit Popular, ara el fet diferencial és que no s'amaguen. Es vanten obertament de menysprear l'idioma propi del nostre país, de voler llevar-li drets a milions de ciutadanes i ciutadans. De voler empitjorar la vida i la salut de qui viu als pobles i ciutats. La seua única missió era expulsar l'esquerra de la Generalitat, i el seu únic objectiu l'odi i l'assetjament al diferent. No tenen propostes ni cap projecte de país (ni tan sols de Comunitat), només col·locar-se ells per a continuar desprestigiant les institucions des del seu nucli -i cobrant la sucosa nòmina sense retard, és clar.
Sí, hem retrocedit, com a país i com a societat. Tanmateix, quedar-se quiets i lamentar-se no és una opció: n'hem vist de pitjors
Fixen-s'hi vostès al que ha succeït a Castella i Lleó amb la tuberculosi bovina. Una mescla d'incompetència, populisme, analfabetisme científic i insubordinació al govern central que, si arriba a produir-se a Catalunya, hagués desembocat en l'aplicació de l'article 155 i una tempesta mediàtica. I cal subratllar, arrel d'açò, que mentre a uns científics i activistes que tacaren el Congrés dels Diputats amb suc de remolatxa se'ls demana fins a sis (¡sis!) anys de presó, a l'intent d'assalt de la seu de la Junta de Castella i Lleó a Salamanca, on es van destrossar portes i es van llençar bengales i ous, es va agredir a agents de l'autoritat i se saldà amb un ferit i un detingut, no ha passat res, més enllà de la batussa.
Sí, hem tornat al passat. I potser en podríem aprendre. Dues lliçons ràpides: la primera, abandonar d'una vegada per totes l'argument "si tu no hi vas, ells tornen". Si bé pot tenir una base a l'aritmètica electoral, és políticament nefast, ideològicament banal i ens situa al mateix espai que la dreta, que només sap articular una proposta programàtica, "derogar el sanchismo" (sic). El projecte no ha de ser "derogar el govern del PP i VOX"; ha de ser construir alternativa. Seguir eixamplant drets i millorant la vida de les persones, no dels fons d'inversió. Aplicar polítiques que vagen més enllà de les proves pilot, i explicar-ho millor, amb carn i suor, i dubtes, i enuig i també esperança
La segona: no permetre ni una engruna de derrotisme. El to el marcà l'encara president, Ximo Puig: "El cap ben alt i les mans netes". Això mateix, però amb més contundència, sense por, i amb les idees clares. Fer-ho des de l'arrel, bescanviant la derrota individual per l'esperança col·lectiva, perquè si d'alguna cosa sabem els valencians i les valencianes és de sembrar i renàixer. Ho tornarem a fer.
