D'entrada, un apunt optimista. Quan hi ha uns resultats electorals tan desastrosos per al país com els de diumenge passat a les Balears, la temptació és lamentar-se perquè són pocs els illencs que defensen una idea del país —de la mallorquinitat, la menorquinitat, etc.— que sigui fidel a la llengua i la cultura pròpies, que vulgui protegir un patrimoni natural cada cop més malmès i en perill, que aspiri a revertir o si més no a posar frens a un model socioeconòmic depredador i injust...
En realitat, però, la cosa és ben bé a l’inrevés. El que és estrany no és que siguin tan pocs els illencs que no es deixen endur pel tsunami espanyolista i reaccionari. Tenint en compte la història secular de subalternització espanyolitzadora que hem patit, tenint en compte els canvis sociodemogràfics i lingüisticoculturals que ens han trinxat al llarg de l’últim mig segle i escaig, i tenint en compte també tots els agents i totes les dinàmiques que afavoreixen propagandísticament la indústria del turisme de masses, és increïble que encara siguem tants els illencs que votam en clau nacional i ecologista.
En aquest sentit, s’ha de dir que la millor notícia de les eleccions a les Balears ha estat que Més (Més per Mallorca i Més per Menorca) han resistit el cop, i sobretot que l’han resistit sense trair-se, sense dissimular el que són i el que volen, defensant sense manies ni edulcorants retòrics ni suïcides mimetismes madrilenyitzadors els seus tres pilars bàsics: la llengua catalana i la cultura pròpia, la justícia social, l’ecologisme. S’ha de dir més, en relació amb això, que Eivissa —l’illa més destruïda i més desnaturalitzada pels processos espanyolitzadors i pels negocis globalitzadors— és també la que ha votat d’una manera més reaccionària.
Venen quatre anys molt difícils, d’això no n’hi ha dubte. De la mateixa manera que els governs de Matas varen ser més espanyolistes i més reaccionaris i varen mostrar menys escrúpols a l’hora de sacrificar les Balears per fer negoci que el que ho havien estat els governs de Cañellas, i de la mateixa manera també que el govern de Bauzá va ser encara més radical que el de Matas, és segur que el govern format per PP i Vox, encapçalat per Prohens i Campos, anirà més enllà que els precedents: serà una trituradora de la identitat nacional històrica del país, es posarà encara més al servei dels interessos de la indústria turística i explotarà encara més salvatgement el territori i els seus recursos naturals.
I per acabar, una de freda i una de calenta. Les polítiques de Bauzá varen generar mobilitzacions i varen reactivar una certa consciència de país, sí, però això no treu que cada vegada estiguin més naturalitzades tant la castellanoespanyolitat de les Balears com la idea que el model socioeconòmic del turisme de masses és l’únic possible. Dit això, Més té ara l’oportunitat de créixer demostrant que l’única manera efectiva de ser progressista a les Balears és sent nacionalista, és a dir, anant contra la subalternització empobridora i desnacionalitzadora que ens volen imposar els partits sucursalistes de Madrid i els seus aliats i demostrant que la lluita a favor de la llengua i la cultura pròpies, la lluita per la justícia social i la lluita per la sostenibilitat mediambiental són en realitat la mateixa.
