Era un resultat que molts no volien donar per probable, però ho era. El PP i Vox sumen majoria a les Corts Valencianes i al Parlament Balear, i és qüestió de dies o de setmanes que formen governs en ambdós territoris. La dreta i la ultradreta, que han crescut paral·lelament a la desaparició de Ciutadans, podran governar també en ciutats com València, Palma, Alacant, Elx, Castelló de la Plana o Calvià. L’escenari més temut per l’esquerra, i també pels qui aspiren a millorar la qualitat democràtica del sistema, s’ha complert.
Arribats a aquest punt, cal fer-se dues preguntes. En primer lloc, cal saber què ha fallat entre l’esquerra perquè, amb una situació econòmica bastant més favorable a com es preveia en un principi, havent superat la crisi de la covid amb el desplegament d’unes polítiques socials que han pal·liat bona part del desastre que es podria haver generat, amb una inflació provocada per la guerra a Ucraïna que no ha estat tan elevada a com s’esperava o amb l’atracció de projectes empresarials com el de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt, cal saber com és possible que el resultat haja sigut tan favorable a la dreta i a la ultradreta.
A falta d’analitzar-ne les causes de manera més profunda, cal concloure que la dreta ha sabut imposar un relat que li ha permès guanyar les eleccions. El context estatal en què s’han disputat aquestes eleccions, amb la dreta marcant l’agenda, capaç de generar lemes infames que suggereixen la connivència de l’esquerra amb ETA i aconseguint prioritzar els eslògans per damunt del debat sobre la gestió ha tingut, efectivament, el resultat que la dreta i la ultradreta volien.
La feblesa de l’esquerra ha sigut evident. Alhora, la seua incapacitat per a mobilitzar l’electorat i les il·lusions frustrades s’han alineat amb la dreta i la ultradreta, que tornaran a governar en contra d’un país que haurà de resistir, novament, gràcies al treball insubornable de la societat civil. La mateixa societat civil que va ressuscitar el país durant el franquisme, la que va omplir els carrers contra la regressió lingüística de José Ramón Bauzá a les Illes, la que es va mobilitzar contra les polítiques reaccionàries d’Eduardo Zaplana i de Francisco Camps al País Valencià, serà ara fonamental en aquest nou temps per a demostrar que no tot està perdut.
