Els insults racistes a Vinícius a Mestalla han esclatat amb la irrupció del brasiler Lula Da Silva, que s'hi va referir en plena cimera del G7. La indignació s'ha estès com una taca d'oli. Llàstima que no hagués passat fa anys amb fets infinitament pitjors en aquest mateix estadi.
El cert és que l'afer Vinícius és la punta de l'iceberg que hauria d'obligar a pensar què hi sura per sota. Que no és pas poc en una societat, la valenciana, que ha conviscut i patit la impunitat de l’extrema dreta més perillosa de l'Estat. No és exagerada l’afirmació, ni es pot amagar la complicitat –en ocasions– de les forces de seguretat. No val a oblidar-ho, no sigui allò que l'arbre no ens deixa veure el bosc. El feixisme i la seva violència criminal han proliferat a València gràcies a la tolerància institucional i policial.
Tant és així que els Yomus, el grup ultra del Valencia CF, van poder exhibir una pancarta a Albacete ventant-se de l’assassinat d’un noi de 18 anys. Guillem va tenir la dissort d’identificar-se amb l’esquerra independentista, pretext per justificar veladament la seva execució. Encara ara hi ha dirigents del PP, a Alzira per exemple, que blasmen el record de Guillem i que han pretès banalitzar la violència ultra convertint les víctimes en botxins.
Un grup de feixistes li van llevar la vida a Guillem el 11 d’abril de 1993. El van anar a matar i el van matar. Acte seguit lloaven la gesta de l’assassinat amb una miserable pancarta i crits de tota mena. Era un “Guillem, jódete!”, per ferir família i amics. Encara que hauria de ferir la sensibilitat de tota la bona gent. La pancarta no es va retirar. Ningú del cub no en va dir res. Tampoc quan a Mestalla s'han reiterat càntics d'aquesta mena.
Entre els que sovintejaven la grada d’Ultras Yomus hi havia precisament Pedro Cuevas, l’assassí confés de Guillem que al cap de quatre anys va sortir en llibertat.
Anys després hi van tornar. Els Yomus. Ara al Ciutat de València, en un derbi contra el Llevant UE. Albelda, capità valencianista, no va protestar per la ignomínia. El que va fer –ell i altres jugadors– va ser premiar els autors amb un autògraf en acabar el partit.
La pancarta va seguir a lloc. Ni el club, ni la Policia, ni la seguretat privada Levantina de Seguridad van considerar adient aturar aquell oprobi. Clar que l’esmentada empresa és el negoci milionari d’un dels impulsors de l'extrema dreta España 2000, una empresa que s’ha beneficiat de no pocs contractes amb l’administració pública.
De grups feixistes i racistes n’hi ha hagut a gairebé cada grada d'un camp de futbol. Ara bé, al País Valencià han campat arreu imposant la seva llei. I en infinitat d’ocasions han actuat en la impunitat més absoluta. I no ha passat res.
Ara, la Fiscalia ha actuat d’ofici. Més val tard que mai. Però si s’hagués actuat amb contundència quan se celebrava la mort de Guillem a l’estadi, ara seríem en una altra tessitura.
Mestalla hauria d’haver estat clausurat quan es va permetre que els Yomus celebressin l’assassinat de Guillem. Tots els que ho podien impedir van restar impertèrrits. Si es va permetre allò potser ara no ens hauríem d’esglaiar tant pels crits racistes de centenars d’aficionats contra el jugador brasiler del Madrid. Al que certament van insultar a cor que vols.
Afortunadament, Vinícius no ha hagut d’anar a cap funeral d’un amic mort a mans del feixisme, una diferència que no és pas poca. Ni ha hagut de passar per l’experiència de veure com a la grada es muntava una festa –i es divertien– commemorant-ne l’assassinat.
