Quan aquest número d’EL TEMPS arribe a les mans dels lectors la Diada del 25 d’Abril ja s’haurà celebrat a València. Acció Cultural, i moltes altres entitats, hauran participat en els diferents actes desenvolupats al cap i casal i que hauran culminat amb la posterior manifestació i amb el tradicional concert de cloenda. Enguany, la data estricta cau en dimarts, i coincideix també amb un moment preelectoral que fa, si més no, del trist aniversari de la derrota d’Almansa una jornada encara més important.
Al País Valencià la situació no és senzilla. No ho ha sigut aquests vuit anys, amb els dos governs progressistes del Botànic que han netejat l’herència de la corrupció anterior, sí, però que també han evidenciat unes limitacions bastant decebedores. La contenció del PSPV a l’hora d’apostar fermament per polítiques progressistes, les baralles internes i fratricides al si de l’espai compartit per Podem i per Esquerra Unida i la dissolució de bona part del valencianisme de Compromís –a les enquestes del CIS, per cert, la coalició ja no figura, atès que els vots es contemplen dins de Sumar, projecte al qual sembla que Compromís es vol assimilar– estan posant en perill la revalidació de la seua majoria. Amb tot el que això comportaria.
Fruit de tantes indecisions i d’altres factors externs és que la major part de les enquestes pronostiquen una majoria exercida per PP i per Vox. Amb tot el que això comportaria, també. Desgraciadament, la dreta del PP, pretesament moderada, manté postulats bastant poc moderats com ara el seu rebuig a la llengua dels valencians, l’aproximació a les entitats secessionistes o el menyspreu cap a totes les entitats que dècada rere dècada, amb totes les adversitats al damunt, han mantingut viva la cultura i la llengua del país. Alhora, si els números ixen, el PP només podrà governar amb Vox, i no cal dir que l’única voluntat del partit ultradretà és destruir tot el que s’ha avançat fins ara en recuperació lingüística i cultural.
Davant aquest escenari, aquest 25 d’Abril no és una Diada qualsevol. És la data prèvia a una cita electoral clau que marcarà la continuïtat del govern valencià actual, amb totes les seues limitacions; o l’inici d’un període dominat per la dreta i per la ultradreta i de la desarticulació no només de les polítiques lingüístiques i culturals, sinó també de totes les iniciatives institucionals amb un mínim sentit social, feminista i lligades, també, a afers tan sensibles i tan fonamentals com el de la memòria històrica. Un vicepresident com Carlos Flores Juberías, candidat de Vox i exmilitant de Fuerza Nueva, i condemnat fa vint anys per violència masclista, no és ni de bon tros la millor notícia en aquest sentit.
Contra tot el que pot arribar, els partits del Botànic tenen un mes per a mobilitzar i conscienciar l’electorat. Només amb decisió i determinació, amb valentia i amb seguretat, hi haurà la capacitat d’evitar una onada reaccionària que desmantellaria les institucions i que aniria més enllà, possiblement, dels temps de corrupció que van dominar durant els vint anys en què el PP va governar al País Valencià. I per descomptat, si els partits del Consell revaliden la majoria, hauran de governar amb una eficàcia que no done tantes opcions al retorn de la dreta a les institucions.
Per tot això, i passe el que passe el 28 de maig, la reflexió no només s’haurà de practicar durant la jornada prèvia a les eleccions, sinó també durant els dies posteriors. Independentment del resultat.
