Aquesta setmana se sabrà què faran els vocals considerats progressistes del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que estudien presentar la dimissió en bloc després que Concepción Sáez haja fet un primer pas en aquest sentit. Sáez, que va ser nomenada vocal a proposta d’Esquerra Unida el 2013, ha enviat una carta al president del CGPJ, Rafael Mozo, argumentant la seua decisió per la “situació insostenible” en què es troba el màxim òrgan judicial espanyol. Arran aquesta decisió, ara els vocals triats pels partits aliens al PP estudien marxar en bloc de la institució que concentra l’autoritat judicial espanyola.
La situació no és nova, i tampoc sorprèn. El mandat del CGPJ va caducar a finals del 2018 i des d’aquell moment, la majoria conservadora que l’integra n’ha blocat la renovació. El CGPJ està en funcions, amb tot el que això comporta, i el Partit Popular evita que la situació es desbloquege i que el CGPJ puga funcionar amb normalitat.
Aquesta situació és conseqüència d’un sistema dissenyat al servei dels partits majoritaris
L’actitud del PP tampoc no és nova ni sorprèn, atès que la dreta espanyola està acostumada a retenir o a aconseguir poder al preu que calga, sense qüestionar-se els mitjans que ha d’emprar per a aconseguir-ho. El bloqueig de la renovació d’una institució, per bé que siga anticonstitucional, és menys estrident que l’abstenció davant una moció de censura presentada per Vox i liderada per Ramón Tamames, i cal pensar que el partit de Feijóo no canviarà d’actitud.
Però el cert és que aquesta situació és conseqüència d’un sistema dissenyat al servei dels partits majoritaris. Són aquests partits polítics els qui manegen des de darrere la justícia de l’Estat espanyol amb nomenaments, renovacions, bloqueigs i tota mena d’estratagemes adreçades a garantir-ne el control. Un sistema poc recomanable en contextos democràtics, davant la irrupció de nous partits i l’obligatorietat de pluralitzar el CGPJ, que el partit perjudicat per la majoria parlamentària –en aquest cas el PP– n’impedisca la renovació, tot i ser imperatiu constitucional.
Davant això, es fa encara menys estranya l’actuació de la justícia espanyola aquests anys amb els casos relacionats amb el procés català. Aquest sistema no està capacitat per garantir justícia. I els actors que el condicionen, especialment part d’ells, tampoc.
Crema l’Alt Millars
El primer gran incendi forestal de l’any ha devastat la comarca de l’Alt Millars. A l’hora de tancar aquesta edició d’EL TEMPS, es comptabilitzen 3.000 hectàrees calcinades i una desena de pobles evacuats. Les elevades temperatures –tot i situar-nos a l’inici de la primavera– i les fortes ratxes de vent han dificultat les tasques d’extinció d’incendis. Però, tal com ocorre en aquests casos, hi ha un factor més estructural en què se situa bona part de l’origen de la tragèdia.
A l’Alt Millars, com a les zones d’interior, es pateix un despoblament que es tradueix en l’abandonament del camp, i per tant de la pràctica agrícola. Els terrenys queden sense cuidar, les males herbes esdevenen el millor combustible per al foc, i la manca d’alternatives econòmiques són causa d’uns incendis descontrolats que fan desaparèixer paisatges, natura i els pocs mitjans de vida que hi resten.
Aquesta amenaça, sumada a la del canvi climàtic, continua destruint el territori fins i tot fora de l’estiu. És previsible, per tant, que l’incendi de l’Alt Millars siga el preludi de més tragèdies. Calen canvis estructurals per evitar-ho.
