El terratrèmol que ha sacsejat part de Turquia, de Síria i del Kurdistan ha provocat, fins el moment de tancar aquesta edició d’EL TEMPS, més de 20.000 víctimes mortals. I hi ha el perill que s’aproxime als 30.000 que va deixar el terratrèmol de 1939, el més dramàtic de l’últim segle a Turquia. La situació és desbordant, l’ajuda humanitària arriba i la solidaritat es desferma, tal com ocorre en aquesta mena d’episodis, que també exhibeixen la cara amable quan la implicació de la gent pren protagonisme. Alhora, situacions com aquesta deixen en evidència les mancances polítiques d’un Estat, com el turc, que mostra la seua cara més fosca i més autoritària.
Al mes de maig, Turquia celebrarà unes noves eleccions amb les quals el seu president, Recep Tayyip Erdogan, pretén perpetuar-se, tot i que amb algunes dificultats. Aquestes augmentaran, inevitablement, amb la catàstrofe del terratrèmol, que ha posat de manifest les limitacions de l’estat turc a l’hora de fer-hi front. Però no només.
Des de fa mesos, són molts els analistes internacionals els qui pronostiquen l’empresonament del principal opositor d’Erdogan, Ekrem Imamoglu, alcalde d’Istanbul, abans de les eleccions. No seria un desenllaç inèdit: el mateix Erdogan, quan també era alcalde de la ciutat turca més poblada, va ser encarcerat quan aspirava a la presidència del seu país. Alhora, hi ha un altre factor que serà determinant de cara a les eleccions. Es tracta de la previsible il·legalització del Partit Democràtic dels Pobles, la principal formació pro-kurda a Turquia, que en les últimes eleccions va ser el partit més votat a tot el país.
Precisament, el Grup dels Treballadors Kurds (PKK per les sigles en kurd), considerat per Erdogan braç armat de l’últim partit citat, ha anunciat que cessa la seua activitat mentre duren les conseqüències de la catàstrofe sísmica, que també ha afectat el Kurdistan. Aquesta treva no està sent respectada per Erdogan, atès que tal com han denunciat treballadors d’ONGs i periodistes, el govern turc està entrebancant les tasques de rescat al Kurdistan.
Concretament, al cantó d’Afrin, ocupat per l’exèrcit turc, el Govern d’aquest país està impedint l’accés de l’ajuda humanitària des de l’administració autònoma de Rojava, ubicada al nord de Síria, establerta com a tal a partir de la guerra civil siriana. Tal com ha demostrat la periodista Amina Hussein amb gravacions, la policia turca impedeix l’arribada de l’ajuda humanitària enviada pel Partit Democràtic dels Pobles. Un impediment que no és nou, atès que durant les últimes nevades ja s’havia produït, amb la complicació corresponent de la situació humanitària en aquesta zona.
Pel seu compte, Engin Sever, president de l’organització que integra les associacions kurdes a Europa, ha denunciat que “els kurds no només lluiten contra les catàstrofes naturals, sinó també contra la guerra, la repressió i la crisi econòmica”. Aquests tres factors fan encara més greus les conseqüències d’un terratrèmol de tals dimensions, que multiplica la vulnerabilitat d’un país afeblit per la repressió patida i per la manca de protecció internacional.
Turquia, actor fonamental en l’ordre mundial, juga amb les cartes que li atorga la seua situació geoestratègica clau i el sistema d’aliances que ha sigut capaç de teixir. Per posar un exemple recent, el seu poder és tal que ha vetat, a instàncies de Putin, l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN. La situació creada pel terratrèmol podria fins i tot culminar amb una invasió turca sobre el terreny de Rojava, tal com Erdogan anhela des de fa temps. La catàstrofe humanitària ha de ser un altre motiu per a denunciar aquestes actituds i posar fi a la tirania que tant pateix el Kurdistan.
