Allò que el vent del referèndum ens portà

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La qüestió és regular i insistent, que passarà a Catalunya Nord si demà Catalunya Sud és independent? Què passarà a la resta de Països Catalans. Jo, no ho sé. Tampoc sé, si algú ho sap. Ni si és possible saber-ho. I més, en els temps convulsos que corren, en els quals cada minut que passa és una noticia més de la persecució cap a les eines que el procés independentista s'ha vist obligat ha triar per anar fent camí. Així, que se fa complicat escriure qualsevol cosa que hagi de ser publicada més de 24h després de ser escrita. L'espiral que escurça el temps arriba, aquest cop, fins a Catalunya Nord.

No, aquest cop, els nord-catalans no votarem. Però sem i serem presents i l'onada de mobilitzacions ens afecta i ens afectarà. Com? Doncs de formes molt diferents.

Primer, encara que no sigui ni de bon tros una majoria, una part dels nord-catalans que ha tingut o ha recuperat la nacionalitat espanyola i està un empadronat a Catalunya Sud votarà. Són un grapat de vots, però hi són i els vots dels mal anomenats (en aquest cas) catalans a l'exterior, pot ser important. Com cada un dels altres vots.

Segon, i simplement tan evident com la proximitat geogràfica. Si demà se crea un nou estat, les noves fronteres, les viurem de primera de mà. I això s'està notant en la manera com la premsa local està abordant la problemàtica. Certament se cobreix el que està passant des d'una perspectiva internacional. Però no només. La preocupació sobre les repercussions a escala local, sobre el «departament» també interessen. «Els que sem catalans i no parlem català, volem saber que passarà amb tot això», me diu un periodista. I així sembla que, a poc a poc, aquí també s'està passant la pantalla cap a una nova etapa, posant la independència de Catalunya Sud com una possibilitat real.

Tercer, i conseqüència dels dos primers. La proximitat, més o menys important, amb la qual els nord catalans (conscients o no d'aquesta catalanitat) estan vivint els esdeveniments fa que se posin en marxa un cert nombre de mecanismes. A poc a poc, uns i altres s'han de posicionar. Ningú se'n podrà escapar. Un post al Facebook, una estelada ben rebuda a la manifestació contra la llei del treball, uns ulls d'exiliat que brillen i parlen de la república que ha de néixer. Les posicions se van clarificant, individualment. Però no només, i aquí apareix el que és més interessant: col·lectivament, també.

Parlar de dret a l'autodeterminació a l'Estat francès és habitualment extraterrestre, per a qualsevol partit d'àmbit estatal. Només Còrsega ha aconseguit fins ara esquerdar aquest centralisme ensordidor. I Nova Caledònia, que ja ha acordat un referèndum. I si la situació de Catalunya Nord no és ara mateix, ni de bon tros la mateixa si que arran del referèndum s'obren esquerdes de reflexió. Unes esquerdes que passen per la presa de consciència què les preocupacions locals poden ser diferents de les estatals. I que per tant, l'acció s'ha de plantejar, també en termes locals.

El que passarà en els propers dies a Catalunya Sud ja no té aturador. No hi ha altra opció i ens cal aprofitar sens falta l'oportunitat de poder jugar amb un cavall guanyador.

Però, la clau de volta, la tenim totes, les del nord i les del sud. Aquí, tenim al responsabilitat de traslladar el que s'està fent i generar que l'angle de perspectiva canvii: que se pugui passar de mirar exclusivament cap al Nord a tenir com a possible referent el que passi al Sud de l'Albera. I el que cal, és que quan aquestes mirades se girin cap al Sud, trobin una resposta, una altra mirada que comprengui el que se pregunta, sense actituds de superioritat ni prejudicis.

Aquesta responsabilitat és compartida. Qui pot posar fil a l'agulla i donar matèria per convèncer els nord-catalans desinteressats o incrèduls que existeixen oportunitats de construir una república diferent sou, sens dubte, els que l'esteu construint. Tot dependrà de com se facin les coses i de quins en siguin els resultats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Marta Serra Serra
Marta Serra Serra

Professora de secundaria a l'ensenyament públic i membre del Casal de Perpinyà.