El pròxim 19 de gener, la cimera que protagonitzaran els presidents Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, amb la participació també del president Pere Aragonès, esdevindrà una nova oportunitat perquè Catalunya demostre, una vegada més, que el conflicte encara està lluny de ser resolt.
Sánchez va decidir convocar la cimera a Barcelona per mirar d’oferir una imatge de normalitat política en una ciutat que ha expressat els últims anys, de manera continuada i cívica, la incomoditat del conjunt de Catalunya dins l’Espanya actual. Lluny de donar la raó al president espanyol, les entitats cíviques de l’independentisme català van convocar una protesta conjunta per a desmentir el missatge de governança i de pacificació que vol oferir Sánchez. Una protesta ben significativa, atès que tornarà a ser protagonitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, pel Consell per la República i per Òmnium Cultural, després que aquesta última entitat es desmarcara d’algunes de les anteriors protestes.
Si Sánchez volia traslladar una imatge que el conflicte català està resolt, el que ha fet ha sigut tornar a unir les entitats independentistes. Com a resposta, Sánchez va oferir el president català, Pere Aragonès, participar com a amfitrió en aquesta cimera, proposta que el president de la Generalitat va acceptar després que el seu partit, Esquerra Republicana, haguera anunciat que participaria en la manifestació. La presència d’Aragonès a la cimera no impedirà que el seu partit, el més votat a hores d’ara entre l’independentisme, participe en la mobilització, per la qual cosa la unitat entre els partits, a hores d’ara més damnificada que mai, tornarà a ser una realitat, encara que siga efímera, aquest dia 19.
I és que si alguna cosa s’ha après a Catalunya els últims anys és que la mobilització és indispensable per a aconseguir propòsits polítics, o com a mínim per a fer-los visibles i evitar que caiguen en l’oblit. Sánchez i el seu govern va ser qui va decretar els indults als presos polítics catalans, i també d’impulsar una reforma del Codi Penal que ha permès derogar la sedició i modificar la malversació. Amb aquesta reforma, l’exconsellera Clara Ponsatí i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, podran tornar a territori espanyol.
Però allò que alguns volen fer veure com mesures de gràcia són, senzillament, petits passos per a una normalitat que mai no s’hauria d’haver trencat. El magistrat Pablo Llarena ha emès una interlocutòria, arran la reforma del Codi Penal, en què no només s’atreveix a criticar l’esmentada reforma, sinó amb què també ha sigut capaç de suggerir que aquest canvi no ha d’atenuar, necessàriament, les penes per malversació que vol imposar contra l’expresident Carles Puigdemont i contra els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Amb la reforma, la malversació sense ànim de lucre no pot suposar més de quatre anys de presó, però Llarena pretén que siguen condemnats a 12 anys, tal com ocorria amb la versió anterior del Codi Penal. Al seu torn, el mateix Llarena, que ja va rebutjar l’extradició del president Puigdemont per part d’Alemanya per malversació, ara vol extradir-lo per aquest mateix delicte, sabedor que no serà entregat per cap altre. La prevaricació és encara més descarada si es té en compte que, malgrat la immunitat de què disposen els eurodiputats a l’exili, Llarena ha emès una nova ordre de detenció contra Puigdemont i Comín si tornen a xafar territori espanyol.
Cal no oblidar, al seu torn, que encara hi ha quatre milers de represaliats pendents de judici, i que per molts canvis legals que hi haja, la normalitat mai no arribarà fins que un anhel democràtic siga resolt amb mètodes democràtics. És per això que el 19 de gener caldrà deixar clar, una vegada més, que el conflicte no es resoldrà fins que no es resolga el problema de fons, que només es pot resoldre amb amnistia i amb autodeterminació.
