Tots els noms del món

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Penja a Twitter les fotos d’uns escarabats, color groc verdós esvaït, i pregunta si algú sap com exterminar-los perquè en té la casa plena. Un altre contesta que ell també, i que els de l’ajuntament no estan fent res. Ningú a les xarxes sembla saber com es diuen aquells bitxos; esperem que no siguin tan destructius com el morrut de les palmeres, comenten. I record un matí amb uns cosins, fa mitja vida; devien tenir devers deu anys, i jo el doble. Un d’ells copiava a llapis les il·lustracions d’un llibre d’insectes, que he oblidat el seu títol. Era un llibre gruixut, de la grandària d’un full. A les darreres pàgines, hi havia enumerats els noms científics dels animals, que el meu cosí apuntava sota els dibuixos que acabava de fer. Periplaneta americana, anotava. Tunga penetrans. Bacillus rossius.

Aleshores, sota una Blattodea amb les ales esteses, hi va posar: Ídem. “Ídem no és el nom de cap insecte”, vaig corregir-lo, “es fa servir per evitar repeticions, significa el mateix”. Vermell de vergonya, el meu cosí agafà la goma i esborrà rabiosament el que acabava d’escriure. Ídem també vol dir també. I és curiós que una paraula serveixi com a còpia quan, de fet, tot és irrepetible. Sobretot a l’hora d’anomenar objectes, plantes, fruites, animals.

L’altre dia vaig veure un bitxo-bola. Sempre n’hi havia dit així. Al jardí dels meus avis n’hi havia un munt, i al pati de l’escola. Ara no sé si és pel canvi climàtic, o simplement geogràfic, que no en veig tants. Són aquells crustacis grisos que es mouen per indrets foscos i humits, s’enrotllen sobre si mateixos i es fan una pilota quan els toques o es troben en perill.

Per a mon pare, mallorquí, els bitxos-bola són someretes del Bon Jesús, i per a un amic tarragoní, “porquets de Sant Antoni, de tota la vida”. Segons un article de Viquipèdia que sembla un poema, també s’anomena (i copii, com va fer el meu cosí d’aquell llibre): truja, trugeta o trujola; porqueta, gorrí, gorrinet o gorrineta, baconeta o tocinet; pastera, pastereta o pastoreta; somereta o somereta del Bon Jesús, o muleta del Bon Jesús, boleta del Nostre Senyor, conillet del Nostre Senyor i cuca de la Mare de Déu (però no viceversa); cuc o cuquet de bola, cuc o cuquet de Sant Antoni, boleta de Nostre Senyor, cuqueta del Bon Jesús o aranya del Bon Jesús; marraco, marrameu, paternostrera, caterineta i catalineta blava, gallineta, gallinorba, endormidora, endormida, papa de l’enaiguament, papa dormidora, porcellana i, atenció, tall de moc (això a l’Alta Cerdanya). És a dir: qualsevol cosa menys Ídem. I això que aquells bitxos-bola semblen tots iguals.

«Els insectes bola i les marietes són solitaris i graciosos; en canvi, les paneroles fan molt d’oi, com la majoria de plagues. Aquelles coses que espanten o provoquen rebuig solen ser innomenables, mentre que allò que ens resulta simpàtic té tots els noms del món»

M’assalten un munt de preguntes: per què se’l relaciona tant amb els porcs? Per què acompanyen celebritats religioses? Què hi tenen a veure, les Catalines amb tot això? A Conflent, de fet, li diuen catarineta a la marieta, aquell insecte vermell amb taques negres. Però és que, a més, la marieta rep els noms de poriol, pariol, oriol, voliol, boliol, buriol o curiol, papiol, papallol, juliol, formigol, gallineta, gallineta cega, gallineta de borràs, gallineta del cel, de Nostre Senyor i de la Mare de Déu, margarideta del Bon Déu, mariol·lo, animeta, volamaria, voliaina i vaqueta de Sant Antoni. O sigui, que ja tenim el cuquet i la vaqueta del patró dels animals. Però, en què s’assemblen una marieta i una vaca? I amb una gallina? En tot cas, fa molt de temps que tampoc no veig marietes.

Aquella mena d’escarabat que comença a ser una plaga en alguns barris és la galeruca de l’om, i quan sigui un problema, tothom en sabrà el nom, com ja sabem el nom del morrut de les palmeres. Al juliol, les larves es ficaven a les esquerdes de les façanes, les voreres i els tendals per fer la metamorfosi, i ho omplien tot d’una resina negra, incloses les superfícies dels cotxes. No és nociu per a les persones, però sí molest; hi ha veïns que no poden obrir les finestres. En canvi, és un defoliador dels oms, que queden com si estiguessin cremats.

Els insectes bola i les marietes són solitaris i graciosos; en canvi, les paneroles fan molt d’oi, com la majoria de plagues. Aquelles coses que espanten o provoquen rebuig solen ser innomenables, mentre que allò que ens resulta simpàtic té tots els noms del món.
 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Llucia Ramis
Llucia Ramis

Periodista i escriptora. Autora de Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Barcelona, 2008), Egosurfing (Destino, 2010) i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna, 2013). Premia Josep Pla de Narrativa 2010.