La gàbia d'Elon Musk

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Perdonen la publicitat (o l’spam, com es diu en termes informàtics), però servidor té compte a Twitter. És una relació que s’allarga ja quasi 13 anys i que, de moment, ha deixat pel camí més de 50.000 tuits sobre els assumptes més diversos. Efectivament, una vegada instal·lat allà s’obri un canal on opinar sobre qualsevol tema i, per tant, es multipliquen les opcions de fer el ridícul. Tanmateix, amb el temps s’aprén a callar en determinades circumstàncies. O això m’agrada pensar. Amb tot, el balanç que en faig és positiu: m’ha facilitat informació molt útil; m’ha mostrat la creativitat de l’ésser humà; i, sobretot, m’ha permés conéixer persones molt interessants.

Actualment, Twitter travessa turbulències. Ho fa des que va caure en mans d’Elon Musk, l’home més ric del món, que ha pagat per l’empresa 44.000 milions de dòlars, el doble del seu valor estimat. Com explicava El Temps la setmana passada, Musk és un personatge “singular”. Per exemple, ell i la cantant Grimes van decidir nomenar el seu primer fill com X Æ A-12. Més enllà d’aquesta anècdota, les excentricitats més conegudes del magnat se centren en la forma en què administra els negocis: anuncia enginys sense comptar amb els experts (fa anys que anticipa el pilotatge automàtic dels cotxes Tesla); ignora l’existència d’horaris laborals, o implementa noves formes d’acomiadament (per correu electrònic o via Twitter).

Això sí, s’ha de reconéixer la seua sinceritat. El 9 de novembre, Musk publicava el missatge següent: “Tingueu en compte que Twitter farà moltes coses estúpides en els propers mesos. Mantindrem el que funciona i canviarem el que no”. El multimilionari feia referència a la implementació d’un sistema de verificació de comptes per 8 dòlars al mes. És a dir, l’únic filtre que garantia la identitat oficial de determinats comptes passava a ser únicament i exclusivament econòmic. El resultat va ser desastrós: un fictici George W. Bush trobava a faltar matar iraquians, un fals LeBron James demanava sortir dels Lakers i una suposada empresa farmacèutica oferia insulina gratis i provocava la baixada de les accions de la companyia real. Evidentment, si algú hagués suplantat Pedro Sánchez per anunciar la reforma del sistema de finançament, ningú l’hauria cregut.

Com ha passat amb alguns dels primers despatxaments ordenats per Musk, el sistema de verificació de comptes ha sigut arxivat. Però el plutòcrata segueix necessitant fonts d’ingressos per equilibrar els comptes d’una companyia que arrossega pèrdues milionàries. I la seua aposta per la llibertat d’expressió absoluta no sembla el millor camí. Després de proclamar que el pardal havia sigut “alliberat”, es detectava un augment dels missatges d’odi. Com a conseqüència, companyies com General Motors, Volkswagen o Carlsberg suspenien els seus anuncis a Twitter.

Així les coses, sembla evident que els usuaris haurem de decidir si seguim o no a la xarxa social. De moment, hi ha símptomes preocupants: els equips dedicats als Drets humans o a l’accessibilitat, entre d’altres, han desaparegut i tot sembla indicar que es posaran en marxa serveis de pagament. Les autoritats hauran de vigilar especialment com evoluciona Twitter en els pròxims mesos. A nosaltres, simples mortals, sols ens queda assumir que Elon Musk s’ha comprat un joguet on els usuaris som fitxes. I, com passava en aquell anunci de la dècada dels noranta, depèn de nosaltres acceptar (o no) el polp com a animal de companyia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramir Calvo
Ramir Calvo