Sedició, quina reforma?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dijous a la nit es va fer públic, per part del president espanyol Pedro Sánchez, que s’enregistraria una reforma del delicte de sedició al Congrés espanyol per fer-la efectiva després del període corresponent d’esmenes, debat, tramitació i aplicació. Sens dubte, sobre el paper, tot el que vaja lligat a la modificació d’un delicte obsolet, inventat en un context de guerres, colps d’estat, pronunciaments i continus canvis de règim polític –tal com ocorria al segle XIX–, sempre és una bona notícia. En canvi, amb els elements que regala el context actual, la lletra petita d’aquesta modificació obliga a no celebrar la reforma com un triomf. O com a mínim, obliga a observar-la amb molta cautela i a esperar-ne els resultats definitius, que encara són ben incerts.

Primer, perquè la reforma, tot i el suport i la celebració escenificada per ERC, no deroga el delicte de sedició, sinó que el transforma en un delicte de desordres públics agreujats que podria aplicar càstigs de fins cinc anys de presó –la sedició establia el límit als 15. És una rebaixa evident de la pena possible, sí, però les acusacions contra els impulsors de l’1 d’octubre es mantindrien, i tampoc no s’acabaria amb la persecució judicial patida pels quasi 4.000 represaliats que es van implicar en els fets de la tardor del 2017. Pel que fa als exiliats, que encara han de resoldre les seues causes –les pròximes setmanes seran ben determinants, tal com expliquem en aquesta edició–, tampoc no es veurien alliberats de les acusacions, que canviarien de nom. Tot i que la pena, més que segura en cas que puguen ser jutjats, seria teòricament menor –no oblidem que tant Puigdemont, com Comín i Ponsatí també estan acusats de malversació–, els tres serien igualment condemnats de manera injusta per haver promogut un referèndum, fet que va ser despenalitzat l’any 2006. Els fets del 2017, per tant, seguirien sent considerats com a delicte per part de la justícia espanyola, quan a ulls de la comunitat internacional no ho són. L’excepcionalitat espanyola es perpetuaria, cosa que continuaria afectant plenament l’independentisme català.

Però hi ha més lectures d’aquest moviment polític, entre les quals la que ha fet el mateix PSOE, que a través de Patxi López s’ha vantat de la possibilitat de convertir, amb aquesta reforma, l’extradició dels exiliats en automàtica, pel fet que teòricament homologaria el delicte a l’ordenament jurídic de la majoria dels països de la Unió Europea. Un comentari que no expressa sinó hostilitat i burla contra persones que resten a l’exili des de fa cinc anys, i que no han sigut extradides, precisament, perquè des d’Europa s’ha vist que en aquest temps l’Estat espanyol no ha actuat amb bona fe judicial. Així va quedar clar tant a Escòcia, com a Alemanya, com a Itàlia i també a Bèlgica, on el conseller Lluís Puig va evitar una extradició per malversació que va ser denegada en ferm per tots els tribunals possibles del país després que el Suprem espanyol esgotara els recursos.

Com ve dient l’independentisme des del primer dia, l’única solució possible al conflicte és l’amnistia i l’autodeterminació. És l’única manera de posar el comptador a zero, d’acabar amb la persecució judicial i d’admetre que el referèndum no va comptar amb el reconeixement esperat, sí, però també que la justícia espanyola no va actuar tal com se li ha d’exigir a un estat democràtic. Es pot entendre que el PSOE, un partit d’Estat, plenament defensor de l’statu quo, no estiga disposat a fer aquest pas. Però aquesta realitat no pot, tampoc, amagar les limitacions i la lletra petita d’una reforma penal que, a priori, no beneficiarà els qui encara no han resolt les causes judicials: els exiliats, els indultats de manera “reversible” i els milers d’anònims que van participar, de manera pacífica, en aquells fets. Es podrà parlar de justícia si aquestes persones veuen definitivament superades les seues causes, i no sembla que la reforma plantejada de la sedició puga fer justícia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps