Els bous a la balear, un bon model

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Parlament balear aprovà aquest dilluns passat la llei coneguda com la de 'Bous a la balear'. Es tracta de la redacció d'un caramull de condicions per fer corridas de bous a les Illes que a la pràctica les fan gairebé impossibles. No es permet matar l'animal, cada sessió ha de durar un màxim de deu minuts i, entre d'altres obligacions que imposa la norma, tant els toreros com els bous hauran de passar un control per veure s'hi han dopat. Quelcom, això últim, que ha ofès d'allò més els que s'auto titulen 'el món de la tauromàquia' perquè -demanen, irritats- a veure si els partits d'esquerra de les Illes que han aprovat aquesta llei es creuen que els professionals de torturar i matar els bous prenen alguna cosa per sortir a l'arena o si es fa prendre res estrany a l'animal. Doncs si més no una de les diputades que han punyit més perquè aquesta llei sortís endavant explicava a servidor que en efecte “dins del mundillo” del toro es parla molt d'aquesta possibilitat, i d'aquí que la norma introdueixi les proves esmentades.

Entrant en el fons de la qüestió, les corridas de bous són una expressió d'una cultura pretèrita que grinyola massa en una societat moderna. Igual que la britànica i aristocràtica caça a cavall de guineus hi ha mostres culturals que el pas del temps deixa sense sentit, reduïdes a un anacronisme que és millor liquidar perquè provoca més vergonya que altra cosa. És exactament el cas de l'espectacle públic dels bous. No es tracta que sigui una imposició cultural espanyola, que no ho és, perquè és tan catalana o mallorquina com sevillana, a pesar que alguns ignorants nacionalistes la vulguin fer desaparèixer per ser 'espanyola'. Tampoc es tracta, com diuen els més radicals animalistes, de donar drets als animals, en absolut: els animals no han de ser titulars de cap dret, i si és necessari torturar-los, per exemple per bé del desenvolupament científic i mèdic, s'ha de fer, per suposat que sí, igual que els hem de seguir sacrificant per servir d'aliment humà. No, no es tracta de drets animals, sinó de respecte a la pròpia dignitat humana. És indigne que existeixin espectacles públics pagats -negocis, per tant- de tortura i mort d'un animal. Ofèn la dignitat dels ésser humans civilitzats.

Que hi hagi gent -com els toreros i adherits- que visquin d'aquest negoci o que la caspa conservadora espanyola l'hagi convertit en un element de distinció i orgull ideològic no dóna res afegit a l'espectacle, ni als civilitzats contraris. S'ha d'acabar amb els bous a les places perquè és indigne de nosaltres aquesta mostra de barbàrie. Tan senzill com això.

Així que, per tant, el que ha fet el Parlament balear s'ha d'aplaudir. I se li ha de reconèixer, a més, que ha assolit un ample ressò fora de les fronteres illenques, quelcom que dóna el to de l'encert. El problema és que, com bé saben i reconeixen tots els impulsors de la llei, el govern central la recorrerà al Tribunal Constitucional, aquest la suspendrà cautelarment i, finalment, eliminarà tots els articles que la fan tan original com desitjable de ser imitada per tot arreu.

Però el Parlament balear no tenia més possibilitats que fer el que ha fet.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Miquel Payeras
Miquel Payeras

Periodista d'EL TEMPS.