Canviar les regles del joc sistèmic per sortir del col·lapse

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les lluites ecologistes han estat i són, en el nostre territori, una de les lluites i dels moviments socials amb més recorregut, i protagonistes d’importants i nombroses mobilitzacions socials en defensa del territori, contra grans infraestructures o per la protecció dels espais naturals. És cert també que han hagut d’evolucionar i aprofundir en el seu relat, passant en molts casos de ser lluites toponímiques —enfocades des d’una perspectiva conservacionista i molt vinculades als territoris concrets— a haver de fer front a amenaces més difoses, amb fronteres menys clares i amb efectes més dispersos. La realitat dels conflictes ecològics és avui un tema no només de debat ambiental, sinó un debat econòmic, social, ètic i polític. Els desequilibris generats a la biosfera per un progrés malentès i un desenvolupament a escala global ens han abocat a un escenari que molts consideren de col·lapse. I no és el col·lapse climàtic, o no només. És el d’un sistema que no ha volgut entendre de límits, que s’ha basat en l’extractivisme i la sobreexplotació d’uns recursos finits i que s’ha construït sobre un paradigma crònic d’insostenibilitat.

La pèrdua de biodiversitat, la crisi climàtica, l’augment dels preus de l’energia, dels combustibles i dels aliments bàsics, l’escassesa de materials i energia, la no garantia d’accés, per a tothom, als mínims béns i drets indispensables (materials i no materials) per sostenir vides dignes, els conflictes, les migracions, etc. Tot això i més té a veure amb l’estat del medi ambient, del qual en som part i dependents, però del que ens hem volgut sentir amos, i hem anat pegant cops de destral a les branques de l’arbre que no només ens sosté sinó que en depenem per continuar respirant. Els escenaris no són en absolut encoratjadors i conviden al desànim o a l’evasió. Cal, doncs, reforçar els imaginaris i els vincles col·lectius per no perdre el dret a pensar i construir els futurs que volem viure. Generar nous paradigmes que repensin els processos productius i el consum —què produïm, per a què, per a qui i en quines condicions—, que s’aterrin al territori que ens sosté, que tinguin una visió metabòlica i regenerativa i que garanteixin l’aigua, la fertilitat del sòl i la biodiversitat. Pilars a partir dels quals es construeixin noves formes d’organització social i economies plurals, simbiòtiques, diverses i transformadores, que garanteixin la justícia social i ambiental en un context d’escassesa i decreixement inevitable de l’esfera material de les nostres economies i societats, i de canvi de les regles del joc ecosistèmic que havíem conegut fins ara.

Continuarem batallant contra infraestructures innecessàries en els contextos climàtics actuals i futurs; continuarem desmantellant els discursos de les falses solucions tecnològiques o les rentades de cara verdes; continuarem lluitant contra desenvolupaments urbanístics que engreixin l’especulació financeroimmobiliària; continuarem exigint una transició energètica adaptada al territori i que aposti pel decreixement planificat de la demanda; continuarem reclamant la retirada de les infraestructures no necessàries en un litoral cada cop més vulnerable; continuarem insistint en planificacions hidrològiques adaptades al nou context climàtic que compromet la seva disponibilitat, etc. I continuarem advertint que l’única solució real és el canvi de model econòmic, polític i social. I per això també continuarem intentant ser part de les alternatives emancipadores que es generin des de baix. Se’ns gira feina, però ens hi jugam la vida.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Margalida Ramis
Margalida Ramis