Des de maig de 1984, la població del País Valencià creixia una mitjana de 665 persones cada vegada que EL TEMPS imprimia un número i les Balears guanyaven uns 230 habitants. Cada acudit gràfic del Gat Invisible ha anat aparellat de 830 nous ciutadans a Catalunya. El saldo demogràfic positiu ha estat lligat a l’evolució d’un territori obert; basat majoritàriament en la immigració, primer d’altres territoris de l’Estat i després també de tot el món.
L’estructura econòmica dels nostres territoris no s’entén sense eixa obertura vinculada a l’exportació de productes industrials i del camp, a la captació de fluxos turístics i a l’atracció de persones foranes: tant aquelles que cerquen millor oportunitats com les que busquen una major qualitat de vida. Una economia estructurada al voltant dels intercanvis de productes (comerç) i humans (coneixement).
La transformació productiva ha estat d’una magnitud importantíssima i els lligams econòmics entre Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià s’han estretit, com explica Violeta Tena en el reportatge que acompanya aquesta reflexió. Però la modernització productiva ha estat asimètrica. La millora de les infraestructures ha potenciat dinàmiques centralitzadores. L’obertura social i econòmica ha suposat la destrucció irreversible de gran part del territori. Quin horitzó tenim al davant?
Els propers 2.000 números d’EL TEMPS hauran d’anar explicant canvis encara més profunds en la interacció entre economia, territori i societat. L’escala de la transformació necessària és un projecte cultural que haurà de suposar ajustos de caràcter radical.
Quan EL TEMPS publique el seu número 4.000 serem a 2060. Ja hauran passat trenta anys dels objectius de desenvolupament del mil·lenni. L’acció climàtica serà d’una centralitat innegable, davant uns efectes negatius del canvi climàtic encara molt més visibles. Entre el pragmatisme i la utopia identifique una sèrie de dinàmiques i de transformacions que m’agradaria que EL TEMPS explicara en els seus pròxims números. Aquestes són les portades d’EL TEMPS que voldria veure en els propers 38 anys:
1. [Desembre del 2023] El moment de l’economia de les 3 C. Davant l’automatització de part del treball, veiem una aposta decidida pel desenvolupament dels sectors 3C. La cultura com a gran espai, del patrimoni a la gastronomia, de les arts a l’educació, que es construeix sobre la nostra manera de viure junts. La creativitat, incloent-hi la innovació, la indústria i el disseny, que agrupa tots els llocs de treball dirigits a la millora de productes, processos i serveis. I les cures, de l’agricultura a la salut i la sostenibilitat, que inclouen tots els treballs que ens mantenen sans i vius.
2. [Juny del 2027] Xarxa de ciutats enfront de la centralització. Les centralitats de Palma, València i, especialment, Barcelona han estat activament contrarestades amb una política territorial que ha potenciat noves centralitats. Ciutats de 15 minuts connectades en malla.
3. [Octubre del 2029] La diversitat: el gran actiu econòmic. Els Països Catalans es consoliden com una de les regions més diverses d’Europa i les seues ciutats són ciutats refugi. S’estima que l’arribada de nouvinguts ha incrementat la producció el 20%. Una de cada cinc noves empreses està fundada per persones migrades.
4. [Febrer del 2032] Un boom industrial! La indústria es recupera i el seu pes en l’economia supera el 25%. S’han substituït importacions insostenibles per producció local i s’exporten productes tecnològicament punters.
5. [Novembre del 2035] Infraestructures sostenibles al servei del territori. El sistema centralitzat de grans infraestructures s’ha substituït per un de coordinat. Les ciutats tenen veu majoritària en la gestió dels ports i aeroports. S’acorda no construir noves infraestructures que no garantisquen la sostenibilitat estricta.
6. [Abril del 2039] La jornada laboral de quatre dies és ja majoritària. Per primera vegada, la majoria de les persones treballadores tenen una setmana de quatre dies. La productivitat ha millorat lleugerament. Els indicadors de salut mental, conciliació i producció i consum cultural arriben al seu màxim.
7. [Març del 2043] El valor del camp. La producció local d’aliments abasteix les necessitats de la població de manera sostenible. Els territoris rurals tenen recursos suficients a través de la compensació dels seus serveis ecosistèmics, i el seu saldo demogràfic torna a ser positiu.
8. [Juliol de 2048] L’habitatge de totes. El sector de l’habitatge arrastra la innovació en el disseny, l’arquitectura i la sostenibilitat, generant en proximitat tanta energia com la que consumeix. La despesa en vivenda està per sota del 20% dels ingressos personals de mitjana i no supera en cap cas el 40% gràcies a polítiques i ajudes. Un terç dels habitatges disponibles són de lloguer públic.
9. [Febrer de 2054] Renda bàsica universal: aprovada! S’estableix un ingrés incondicional per a tota la ciutadania i obre possibilitats de treball, innovació i vida encara inexplorades.
10. [Novembre de 2059] L’economia no supera les fronteres planetàries. L’activitat humana no excedeix les nou fronteres planetàries (entre elles la del consum d’aigua, l’acidificació d’oceans o el canvi climàtic) i així es garanteix la sostenibilitat del planeta, que a poc a poc es regenera.
