Garantia de reinici en cas de defunció del nadó

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com que ja s’han trobat els eufemismes adequats, i com que hi ha famosos que n’han comprat, i com que Ciudadanos en vol fer bandera i llei, i com que el negoci mou diners, ara resulta que ens posem a parlar d’això que diu que se n’ha de dir “gestació subrogada”.

La paraula mare no es pot fer servir: massa implicacions. Úter o ventre, tampoc: massa explícit. Que sigui gestant: i ja es mostra, de passada, que mentre gestes, ets, i després... res. Pel que fa al verb llogar, quan es tracta de fer-nos fer fills... mercantilista: tampoc. Subrogar és el terme que hem après a dir, una espècie de sinònim de substituir. Segons el diccionari, ve del dret civil i significa “posar una persona o una cosa en el lloc o la situació que una altra persona o cosa ocupava”. Persona o cosa és posada de substituta de persona o cosa. Tot ben asèptic i funcional. Gestació subrogada, per tant. O, encara millor: GS.

I he recordat aquell conte espaordidor de George Saunders, “El diari de les Noies Semplica”.

Les NS.

Allà, al món que crea Saunders, terriblement semblant al nostre, el signe de riquesa i distinció són els jardins: posar-hi rierols, pontets, llacs, turons... i NS. Que no entens de què es tracta fins que captes que sí, que són dones: arribades de Moldàvia, Somàlia o Filipines, vestides amb bates blanques immaculades, suspeses en l’aire com globus vivents, decoren el jardí.

I així poden enviar diners a casa, és clar. Evitar la prostitució. Mantenir pares i germans i fills. I és important entendre que el sistema de cables que les hissa i les subjecta “no els fa mal, i que no estan tristes, sinó contentes, perquè abans estaven pitjor: ho han triat elles, ara se n’alegren, etc.”

Passejar per les pàgines web de les agències que es dediquen a la cosa és, de fet, entrar en un univers tan al·lucinat i tan real com els que ens pinta Saunders en les seves històries de parcs temàtics: colors pastel, cares somrients, nadons rosadets, proximitat i garanties. En comptes d’un lot de NS, t’hi venen packs d’experiències GS.

Perquè, “lamentablement, a partir del 7è mes, totes les agències consideren que, si el nadó neix prematurament, i mor, el programa s’ha complert. I vostè es queda sense nen i sense diners”.

S’ajusten a totes les butxaques (a partir de determinat nivell, s’entén): la modalitat “bàsic”, 40.800 €, inclou telèfon mòbil a Moscou; canvi il·limitat de gestants (no sé si vull saber què significa); compensació, alimentació, allotjament, roba i assistència psicològica per a la gestant escollida; o “reinici gratuït del programa” en cas d’avortament, mort de la mare (ai! se m’ha escapat!) o “naixement del bebè mort”. El pack “plus”, 50.600 €, hi suma “diagnòstic genètic preimplantacional”; els transfers a l’aeroport, l’hotel, etcètera; o consultes il·limitades amb l’advocat de l’Estat espanyol. Si s’opta pel pack “vip”, 65.000 €, aleshores també es compta amb prova d’ADN, 30 dies d’allotjament “als apartaments de Moscou” o 10 visites pediàtriques. Coses així.

Els preus d’aquest acte d’amor altruista, d’aquest exercici de sobirania personal (que d’això diuen que es tracta, ni compra-venda ni explotació ni cosificació), oscil·len entre els 35.000 € i els 150.000 €. Segons on vagis a fer-te fer la criatura. Segons quant paguis a la GS (en concepte de “compensació”: ja havíem quedat que aquí no es compra res). Quant als intermediaris. I pels extres.

La lògica d’aquest món que ofereix “La maternitat al teu abast!”, així, amb signe d’exclamació, fa basarda. Vas llegint i passant pàgines i veient fotografies de gent plàcidament satisfeta i, si et despistes, acabes trobant normal que algú expliqui que té “inspectors” que controlen “les condicions en què viuen, els habitatges on resideixen, la seva alimentació i hàbits”. I que no parlin de gallines sinó de persones.

Tan normal com el títol d’aquest article. Que és còpia literal de la llista de “serveis” d’una agència del gremi. Perquè, “lamentablement, a partir del 7è mes, totes les agències consideren que si el nadó neix prematurament, i mor, el programa s’ha complert. I vostè es queda sense nen i sense diners”. Però ells, no. Ells ofereixen “garantia de reinici en cas de defunció del nadó”.

Més que inquietant, és esfereïdor.

Arribats a aquest punt, ja podem anar-nos plantejant què farem amb les persones amb necessitats econòmiques puntuals (pobres és un terme amb implicacions negatives: fora), és a dir, PNEP, que vulguin cedir un ronyó de manera altruista a persones amb economia folgada, PEF, o fins i tot àmplia, PEA, a canvi d’una compensació econòmica per les inevitables despeses.

Potser no és un camp tan cobejat com la reducció de les dones a mer objecte de reproducció, però també dóna força joc.

S’obre la veda, no?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Núria Cadenes
Núria Cadenes

Escriptora i periodista. Autora de Cartes de la presóL'Ovidi i AZ (3I4), El cel de les oques i Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià (Columna) o El banquer (1984). Guanyadora del Premi de narrativa Ciutat d'Elx, del XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa i el VII Premi Crims de Tinta per Tota la veritat (La Magrana).