tarat [o tarós]
→ defectuós.
En aquest marc, com deia, l'emissari polític d'ERC a Madrid, preguntat per si es penedia d'alguna piulada feta -en al·lusió a la tristament recordada 155 monedas de plata del 26 d'octubre de 2017 a les 12:11 del migdia-, Rufián va dir: "Dir que per un tuit meu es va proclamar la independència és de tarat. En tot cas, tarat és qui la va proclamar, no qui fa un tuit."
Vist el pa que s'hi dona, algunes reflexions no en calent (que ja veiem quines conseqüències poden portar: menjar-te-les amb patates!) però sí en zona tèbia...
Estic tarat, sí, per motius com ara el fet de no parlar en castellà de manera habitual, ni el 25% del temps ni el 25% de res de res. I amén.
Estic tarat per anar d'una manera regular a Waterloo, on resideix el Govern legítim de l'1-O i on hi viu el meu president, el 130è, Carles Puigdemont, a qui reconec la tasca i amb qui comparteixo lluita.
Potser sí que estic tarat per moure'm, de fet, arreu on pugui respirar justícia i llibertat.
Tarat per seguir pensant i creient en el poder de transformació social que emmana de la cultura; tarat perquè tinc la certesa que, amb més cultura, aconseguiríem ciutadans més avesats a escoltar que a parlar... Amb això ja hi hauríem guanyat molt, sens dubte!
Estic tarat perquè no puc evitar sentir-me orgullós d'haver arribat a la DUI, convençut com estic que tots nosaltres, els qui vam ser-ne responsables, obeíem la voluntat popular.
Tarat també pel respecte i apreci que he rebut en totes i cadascuna de les visites que he fet durant aquest temps llarg d'exili a la Marta i l'Anna, de l'Adrià i d'en Josep Miquel. La lluita que encara ens agermana m'omple d'orgull i m'emociona: ben mirat, potser sí, que estic tarat.
Absolutament tarat perquè segueixo pensant que a través del Consell per la República aconseguirem avançar cap a la Independènicia del nostre poble i, sobretot, ajudarem a revertir la moral de derrota permanentment instaurada en el pensament de moltes i molts catalans, sobretot del Principat.
Tarat per continuar gaudint d'una bona garnatxa catalana, compartida amb persones que, estiguem o no d'acord, caminem en la mateixa direcció.
Tarat i trist davant de tanta mediocritat.
Tarat, sí, però no deutor: és ben cert que no dec a ningú 155 monedes de plata.
