Hem arribat a la primera temporada postpandèmica i el que ha fet el turista ha estat esclatar amb una força furibunda, exasperada, que fa pensar no tant en un retorn a l'activitat com en una mena de venjança. Hem d'aclarir que el sector turístic ja no està format tan sols per hotelers i tour operadors, sinó que la gallina pon els ous tan daurats que s'hi ha apuntat literalment tothom.
Parlem de Balears, que és el lloc on passen les coses en forma de farsa, fins que després es repeteixen a molts altres llocs, en forma de tragèdia (quan passen fora de Balears, els fets són presos seriosament; abans, mai). En aquestes illes afortunades desembarquen enguany tots aquells (persones o empreses) que aspiren a viure del turisme, és a dir, a maximitzar els beneficis i a reduir els esforços i les inversions. Dit d'una altra manera, a fer diners —tants com sigui possible— a canvi de res, o de molt poc. Cap talent, cap aportació, cap idea. Es tracta només de munyir uns espais ben acotats —les illes ja ho tenen, això— fins a l'extenuació a partir de qualsevol excusa, com més absurda i xavacana, millor.
Fa bastants d'anys que a les Balears, precisament, es parla de la necessitat d'un canvi de model econòmic que permeti superar la dependència excessiva del turisme. La pandèmia va intensificar el debat, i semblava que el coronavirus podia haver marcat el punt d'inflexió cap a un nou plantejament. En particular, els criteris generals establerts per Brussel·les per accedir als fons de recuperació econòmica, o Next Generation, sembla que indiquin aquesta direcció: demanen descarbonització, digitalització, reindustrialització i defugir els plantejaments excessivament basats en monocultius econòmics. El Govern de les Balears, almenys damunt el paper, ha assumit aquests plantejaments i parla sovint —a través de la presidenta Francina Armengol, o del seu número dos, Iago Negueruela, que és conseller, justament, de Model Econòmic, Turisme i Treball— de la necessitat del famós canvi de model. Han arribat a parlar fins i tot de decreixement, han establert limitacions a l'arribada de creuers al port de Palma i han plantejat una moratòria a la creació de places hoteleres.
Però, a l'hora de la veritat, com se sol dir, les coses són diferents. Els creuers poden estar limitats al port de Palma, però el fet és que ja hi ha recalat en dues ocasions en poc temps el Wonder of the Seas, un buc de la companyia Royal Caribbean que té com a particularitat el fet de ser el creuer més gran del món. L'arquitecte Biel Joan Bauzà va fer un tuit amb una simulació en què es podia apreciar que, si el Wonder of the Seas, amb les seves dimensions mastodòntiques i la seva capacitat per a 7.000 passatgers, atraqués als peus de la Seu —la representativa i majestusosa catedral gòtica de Palma—, la deixaria no ja empetitida, sinó convertida en una mena de caseta de Lego. Davant de les protestes, Negueruela argumenta que el Wonder of the Seas pot ser molt gros, d'acord, però que gràcies a la limitació fixada pel Govern, només poden atracar tres creuers a la vegada al port de Palma, i sense la limitació en serien sis o set. És un consol. Pel que fa a la reducció de places hoteleres, la darrera notícia en escriure aquestes línies és que es començarà a aplicar, sí, però d'aquí a quatre anys, quan acabi l'actual moratòria. Bé, d'aquí a quatre anys vagi vostè a saber qui governarà i, de fet, on serem i què farem tots plegats.
O sigui que el canvi de model, de moment, es limita a prohibir els autodispensadors d'alcohol als hotels, per evitar que el turisme de borratxera (que ja ha arribat també, i ben impetuosament) s'engati amb massa rapidesa. El PP, val a dir-ho, vota fins i tot en contra d'aquesta mesura, que li sembla una intromissió desproporcionada en els interessos dels empresaris del sector. Que al final, al cap i a la fi, i com dèiem al començament, resulta que és tothom. Tothom que visqui a Balears i no exactament hi treballi, sinó que cerqui la manera més ràpida d'endur-se la seva part del pastís sense fotre pràcticament ni brot ni deixar res aquí.
