Tarda de vigília de Sant Jordi a Sant Feliu de Llobregat. Una plaça amb força gent. Moltes nenes i nens jugant. Tres nenes comparteixen el mateix nom: es diuen Elna.
La plaça està dedicada a Elisabeth Eidenbenz. Ja fa mesos que funciona, però la pandèmia havia impedit l’acte d’inauguració. Es fa aquest 22 d’abril amb la participació de l’alcaldessa de la ciutat i mare d’una Elna, Lídia Muñoz, de l’alcalde d’Elna, Nicolas Garcia, de l’exdirectora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, i del cònsol adjunt de Suïssa a Barcelona, Roger Kull. Es llegeixen fragments del llibre d’Assumpta Montellà, “La Maternitat d’Elna”, i Judith Cobeña recita poemes del seu darrer llibre “Estat d’exili”: un es titula “Argelers”.
La mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz (1913-2011) va fundar l’any 1939 una Maternitat al municipi d’Elna, al Rosselló. El exiliats i exiliades republicans que havien perdut la guerra d’Espanya es trobaven internats en condicions deplorables als camps on el govern de França els havia confinat a les platges de la Catalunya Nord. La Maternitat va esdevenir un punt d’esperança per a les dones embarassades: allà van néixer uns sis-cents nens i nenes que de no existir aquella instal·lació no haguessin sobreviscut. El nazis la van tancar l’any 1944.
L’alcalde comunista de la ciutat, Nicolas Garcia, fill d’exiliats republicans, va explicar el primer contacte sobre la Maternitat amb la Generalitat de Catalunya, quan el conseller Joan Saura era el responsable dels temes de Memòria. Aquell període va marcar un punt d’inflexió en l’absència de polítiques públiques de memòria en els governs de CIU: es va atendre la petició de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme de crear un Memorial, formulada en un acte memorable al Liceu, l’any 2002. El Parlament va aprovar la Llei del Memorial Democràtic, amb intervencions crítiques que alguns avui potser prefereixen no recordar, i després també s’aprovà la Llei de Fosses. L’equip de Saura, integrat per Francesc Baltasar, Maria Jesús Bono, Miquel Caminal i Josep Vendrell, va fer molta feina: una de les més significatives fou establir la col·laboració amb l’Ajuntament d’Elna per salvar la memòria de la Maternitat. L’any 2006 la Generalitat atorgà a Elisabeth Eidenbenz la Creu de Sant Jordi. L’any 2004, l’Ajuntament d’Elna, encapçalat per Garcia, havia comprat l’edifici de la Maternitat, malgrat l’oposició del Partit Socialista i de la dreta. Va ser un pas essencial per evitar-ne la desaparició. Avui és un espai de visita obligada per a qui vulgui conèixer la història del nostre país. I els homenatges a Elisabet Eidenbenz ja no són un fet aïllat: ara s’hi ha sumat l’Ajuntament de la capital del Baix Llobregat, que encapçala l’alcaldessa dels Comuns, Lídia Muñoz.
Nicolas Garcia va perdre les eleccions municipals de l’any 2014. Però va ser capaç de recuperar l’alcaldia l’any 2020, al front d’una candidatura d’esquerres i catalanista. Garcia va incorporar a la seva llista a Pere Manzanares, ecologista i destacat activista en favor de la llengua catalana. Els anys vuitanta, va ser un dels fundadors de l’Escola Arrels i de Ràdio Arrels, emissora en català que acaba de guanyar el Premi Martí Gasull, atorgat per la Plataforma per la Llengua. Manzanares, intervenint en català al Ple municipal, ha provocat la histèria de dos regidors, un militar i un policia jubilats. És un habitual de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, de la Nit de Sant Jordi a Perpinyà i dels partits de l’USAP. Ara, des de l’Ajuntament, presideix l’organització supramunicipal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana (SIOCCAT), integrada per 132 ajuntaments.
La candidatura d’Elna, malgrat el seu caràcter relativament excepcional, hauria de servir per trencar determinades visions simplistes sobre la Catalunya Nord. És massa fàcil i injust arrenglerar els habitants d’aquelles comarques amb l’extrema dreta. Les eleccions municipals del 2020 a Perpinyà o les recents eleccions presidencials franceses mostren evidentment el fort pes del partit de Marine Le Pen. Però hauríem d’evitar pensar que això és cosa d’ells, sobre tot, quan al Parlament de Catalunya, VOX ja té 11 diputats. Com a tot arreu, la realitat és complexa. A la Catalunya Nord, coincideixen el fet que Perpinyà té un alcalde d’extrema dreta i la vitalitat del Museu de Ceret, que ha estrenat la seva reforma amb una exposició de Jaume Plensa, o la capacitat de denúncia del “Visa pour l’image” a la capital. Pel que fa la política, caldrà veure els resultats de les eleccions parlamentàries de juny, que permetran una més clara expressió de la pluralitat; i l’impacte de l’acord que l’esquerra encapçalada per Jean-Luc Mélenchon, acaba de signar amb els Verds d’Europa Ecologia. Llavors tindrem un mapa més acurat. Però Elna serà sempre un punt de referència.
