Quan aquest número d’EL TEMPS arribe a les mans dels lectors, Catalunya haurà celebrat una nova Diada. El context en què es commemorarà la derrota de 1714 no pot, sinó, conscienciar encara més la població dels greuges que encara pateix els Països Catalans pel que fa a la persecució contra la identitat compartida, així com també per les burles en matèria fiscal i d’infrafinançament.
En aquest últim sentit, la setmana passada va estar marcada per la decisió sobtada del Govern espanyol de suspendre les inversions adreçades a l’ampliació de l’aeroport del Prat. Un projecte polèmic que no comptava, ni de bon tros, amb un suport unànime de la societat catalana, ni tan sols el Govern de la Generalitat, però l’actitud del Govern espanyol és una mostra més de l’onada recentralitzadora que viu l’Estat. Tot i la inversió aprovada i celebrada a bombo i plateret pels ministres del ram, ara, de sobte, el Govern espanyol no pot invertir en un projecte català demandat per les entitats econòmiques i empresarials des de fa dècades pel simple fet que, diuen des de Moncloa, el Govern català no ha mostrat una posició clara. El debat al voltant de l’aeroport tenia moltes derivades: semblava ben difícil fer-ne una ampliació sense que es disparara la factura ambiental, però si en alguna cosa hi havia consens era en la necessitat de millorar l’infraestructura sense afectar el medi ambient. Entre altres coses, perquè Europa no estava disposada a permetre l’afectació del parc de la Ricarda. Abans d’aprofundir en el debat, el Govern espanyol ha decidit suspendre la inversió, amb la conseqüència inevitable que l’aeroport de Madrid continue acaparant la major part dels vols intercontinentals i que la capital d’Espanya reforce la seua condició d’aspiradora econòmica.
Pel que fa a altres qüestions, també la setmana passada, a proposta de Vox, el Parlament aragonès va votar a favor del tancament de l’Institut Aragonès del Català, una institució adreçada a promoure i defensar el català, la llengua pròpia de la Franja de Ponent. Aquest territori, que suma menys de 50.000 habitants, ja va experimentar un episodi de persecució quan va ser segregat del Bisbat de Lleida, al qual una part important de la Franja va pertànyer tradicionalment. Ara, Vox, Partit Popular, Ciutadans i el Partit Aragonès –que se’n diuen regionalistes– empenten per mirar de donar el cop de gràcia a una llengua totalment minoritzada que viu en un context hostil, d’absoluta desprotecció, en territoris cada cop més despoblats i apartats de la seua pròpia història.
Mentrestant, a les Illes Balears, les queixes registrades a l’oficina de drets lingüístics per la manca d’atenció en català als pacients mèdics va motivar una reunió del Govern balear per estudiar la situació. Aquesta simple reunió va derivar en titulars que acusaven l’executiu insultar de voler sancionar els metges que no atenguen en català a les Illes, i el portaveu de Vox, Jorge Campos, fins i tot va convocar una roda de premsa per denunciar-ho. El polític va quedar en evidència davant les preguntes de la periodista del digital dBalears, tal com s’ha fet viral.
Per últim, la reciprocitat light entre TV3 i À Punt proposada pel president valencià Ximo Puig és una nova mesura acomplexada que no garantirà els drets lingüístics dels valencians. L’alternativa de poder veure TV3 des del País Valencià només si l’usuari disposa d’Internet a casa i si sap manejar les plataformes digitals –cosa ben poc habitual entre la gent gran, sector potencial de l’audiència televisiva–, serveix per perpetuar un problema que els socialistes valencians no han volgut solucionar per simple covardia. Més encara quan el Partit Popular, amb majoria absoluta, va aprovar la reciprocitat a les Corts valencianes el 2013.
Malgrat tots aquests greuges, de molts més que s’acumulen i d’altres que vindran, hi ha una manera d’entendre el país ben present i amb garantia de futur.
