Ha succeït el contrari del que vaticinava la dreta vociferant del PP i de Vox (no només ho vaticinaven, sinó que ho anhelaven) i ha resultat que el mes de juliol no ha estat el de l'hecatombe final, sinó que ha comportat una innegable reactivació econòmica a les Balears. Reactivació, òbviament, a compte del turisme: fa gràcia, perquè algunes anàlisis i alguns titulars subratllen que “tots els sectors productius” de Balears han registrat, durant el juliol de 2021, el millor mes d'ençà del març de 2020. És cert que els números són bons, però en realitat, de sector productiu, allò que se'n diu productiu, no n'hi ha cap. Parlem de touroperadors, d'hotelers, de restauradors, de transport públic i privat: del sector serveis, en definitiva. De productivitat, més aviat poca, per tant.
Però vaja: aquest passat juliol hi ha hagut activitat econòmica, moviment empresarial i creació de llocs de feina (naturalment, de la mena de llocs de feina precaris i abusius que genera el turisme, però es compten igualment com a llocs de feina i això és el que val). Concretament, la darrera Enquesta de Població Activa mostra que, en el segon trimestre, s'han creat més de 60.000 llocs de feina, la gran majoria —per no dir tots— recuperats dels ERTO. La previsió és poder mantenir aquest nivell d'ocupació durant el mes d'agost (a més de precària, la feina generada pel turisme és estacional per definició), perquè s'espera que la temporada turística no tan sols es pugui consolidar, sinó que també es pugui allargar al màxim, fins al novembre si pot ser. Els grans grups turístics (TUI el primer, però també Jet2 o Easyjet, entre d'altres) esperen (desitgen, preguen, creuen els dits, toquen fusta) que la venda de reserves vagi en augment, que l'evolució dels contagis i de les diferents variants de la pandèmia es mantingui dins uns paràmetres que facin possible mantenir l'activitat, i que els governs dels països emissors de turistes —Alemanya i Regne Unit al capdavant— no prenguin mesures excessivament restrictives. Si tot això es compleix i els plans de vacunació també funcionen, hauria de ser un bon any per al turisme: així ho indiquen la demanda de tot tipus de serveis als nuclis turístics, que ha desbordat les previsions que s'havien fet els municipis.
Tot això està bé en la mesura que permet sortir del pas, agafar aire, o qualsevol de les frases que puguin significar alleujament. Però al mateix temps, indica que, del famós canvi de model econòmic que l'esquerra fa tant de temps que predica per a les Balears, res de res. Ben al contrari, la dependència del turisme és clarament ara més forta que mai. Amb la paradoxa afegida que ara és la dreta la que voldria que el negoci anés malament (per perjudicar les expectatives electorals de l'esquerra), mentre que l'esquerra s'encomana amb tota la fe que li pugui quedar a la recuperació econòmica d'aquí fins a les properes eleccions, de la mà dels fons europeus i, per descomptat, del turisme.
S'havia estès, amb un excés d'entusiasme, la idea que el coronavirus ens havia donat una lliçó que ens obligava a replantejar la relació de les nostres comunitats amb l'entorn i, per tant, les nostres activitats econòmiques. Res més lluny de la realitat: els turistes de borratxera que arriben a Magaluf (pocs enguany, però n'ha arribat una mostra representativa) són rebuts amb els braços oberts, reincidint en la pèssima imatge de Mallorca que els mateixos empresaris de l'illa han projectat arreu del món. També han fet escala a Palma pocs megacreuers (dos, si no m'he descomptat), però el sector segueix demanant a crits el retorn a la màxima potència d'aquesta forma de turisme, tan improductiva i devastadora que ha estat fins i tot proscrita a Venècia pel govern de Mario Draghi, un reconegut bolivarià antisistema. El govern d'esquerres ha inaugurat amb tota complaença un tram d'autopista entre Llucmajor i Campos que intenten justificar apel·lant a la utilitat d'aquesta infraestructura per al turisme: el turisme només és l'excusa i l'única utilitat de la nova autopista és l'especulació urbanística. Al mateix temps, la seva construcció és un pèssim exemple del model de mobilitat que continua prevalent, basada en el cotxe privat en detriment del transport públic. Mentrestant, es dona la circumstància sarcàstica que el PP i Vox, que fa temps que tenen preparada la seva aliança per governar plegats les Balears, es dolen dels indicadors de reactivació. S'estimarien més una caiguda total de l'economia illenca, amb bona part de la ciutadania passant privacions i gana, si amb això poguessin tombar l'actual govern i entrar ells a manar.
