De Sara Gilbert a Cecilia Payne. L’ovació a la investigadora Sara Gilbert al torneig de tenis de Wimbledon, recentment, il·lustra a la perfecció com la pandèmia per coronavirus ha reordenat les prioritats socials, alhora que mostra la rellevància i el lideratge de la dona en la ciència, malgrat tots els sostres de vidre. A més, el llarg aplaudiment a la coordinadora de l’equip científic de la Universitat d’Oxford creador de la vacuna AstraZeneca contra la COVID-19 em va recordar Cecilia Payne, una de les investigadores protagonistes de Melodies de ciència, l’últim assaig divulgatiu del professor de la Universitat de València Pedro Ruiz-Castell.
El reconeixement públic aclaparador a Sara Gilbert revela l’enorme poder dels grans esdeveniments esportius —eurocopes, mundials, ATP, NBA, etc— i, sobretot, el gran repte de la transversalitat de la ciència, d’acabar amb la fragmentació de mons per buscar entorns més favorables, fins i tot lúdics, per a transmetre i compartirt tant coneixements com valors científics. I no només transversal, també interdisciplinari, capaç de deixar enrere complexos estantissos sobre banalització de la ciència. Un bon exemple és l’obra del catedràtic de la Universitat de Múrcia José Manuel López Nicolás, La ciència dels campions. Esport, triomf i revolució científica, publicada per Planeta.
Entre les setze biografies científiques amb vincles amb la música de Melodies de ciència, editada per Amarante, es troba l’astrònoma Cecilia Payne, coneguda per les seues importants contribucions al coneixement de la composició química i l’evolució de les estrelles. Com recorda Ruiz-Castell, Payne-Gaposchkin va haver d’abandonar la Universitat de Cambridge perquè, fins a finals de la dècada dels 40 del passat segle XX, les dones podien matricular-s’hi, estudiar-hi i examinar-s’hi; tanmateix, la institució acadèmica no els permetia obtindre formalment la titulació. I, entre moltes de les seues fites científiques, alhora que inspiradora d’altres investigadores, es troba haver estat la primera persona a aconseguir un doctorat en l’Observatori de Harvard.
El professor Ruiz-Castell, actualment també diputat a les Corts Valencianes pel PSPV-PSOE, fa un pas generós com a científic i divulgador tot proposant una obra molt amena, protagonitzada per ments brillants amb lligams a la música, amb perspectiva tant internacional com local i amb perspectiva de gènere, tot reivindicant dones com ara María Teresa Toral Peñaranda, també amb un compromís polític molt destacat. “No podem oblidar la relació personal que han mantingut amb la música moltes de les persones dedicades al conreu de la música, des del paper desenvolupat pel llaüt en els treballs de Galileu Galilei, la transformació d’un músic com ara Herscel en astrònom professional o la rellevància del violí Lina, d’Albert Einstein”, argumenta l’escriptor i divulgador.
Aquest assaig dirigit al públic en general també s’atreveix a explorar el nou paradigma digital i les innovadores formes de consum cultural gràcies a les narratives transmèdia. Així, Pedro Ruiz-Castell, músic amateur —també per influència familiar com ara molts dels científics protagonistes del seu llibre— ha creat un espai de selecció musical a Spotify per tal de conèixer també les científiques i es científics mitjançant peces escollides per als diversos perfils. La publicació té el germen en la seua col·laboració al programa de ràdio Longitud de onda, de Radio Clásica de RNE. A més, l’autor reconeix certa influència en la concepció de l’obra del programa Vides de ciència, emès per À Punt ràdio i del qual va ser un dels científics entrevistats. Amb Melodies de ciència, Ruiz-Castell no només mostra els vincles entre ciència i música, sinó que obri camins d’anada i tornada, inspiradors, transversals i interdisciplinaris.
