Tres gegants. Aquests són Jaume Arnella, Biel Majoral i Vicent Torrent, referents indiscutibles de la cançó d'autor i del folk en català o, el que és el mateix, noms propis de la música d'arrel als Països Catalans. Tots tres van rebre fa una setmana llarga el Premi a la trajectòria 2021 en el marc de la gala dels Premis Enderrock, que es va celebrar a l'Auditori de Girona complint totes les mesures de seguretat imposades per les autoritats sanitàries d'una manera tan escrupolosa com exemplar.
La seva història és història viva del que ha significat la música folk al Principat, a les Illes Balears i el País Valencià, i ha estat precisament gràcies a aquest reconeixement que el Grup Enderrock ens ha permès acostar-nos a una conversa telemàtica entre tots tres que no us podeu perdre. Em permeto, en aquest sentit, de reproduir-ne algunes perles. L'entrevista sencera és de Joaquim Vilarnau i us asseguro que val la pena dedicar-li una estona reposada.
Per començar, allò que aquests tres savis pensen sobre la tradició. Diu Biel Majoral: “Jo no faig folk. Som un cantador. Jo cant cançons que he sentit. Vicent Torrent també és mestre i Jaume Arnella ve d’una tradició en què cantar era fonamental. El que passa és que en Jaume i en Vicent han estat molt més creatius i jo ja n’he tengut prou amb les cançons que he anat arreplegant d’altres cantadors. El concepte de música folk està bé, però a jo no m’acaba d’agradar en el meu cas. No em poseu aquest adjectiu perquè es pensaran que som cosa grossa…”.
Respon Vicent Torrent: “Les etiquetes es van pervertint i el remat ja no saps què vol dir això del folk. També en podem dir música tradicional: cantem com cantaven i continuem cantant”.
I rebla de nou Majoral: “Ara també en diuen música d’arrel. Les arrels estan bé, però jo també crec en els brots i en les fulles. Vull l’arbre sencer!”.
Conclou en aquest sentit Jaume Arnella: “Tu, Biel, has estat un estudiós de la cultura popular i tradicional, i en aquests àmbits la cançó hi té un paper molt important. L’has inculcat als joves i als mestres i n’has fet la teva professió. I quan t’ha semblat, has pujat a un escenari, i quan no t’ha semblat hi has deixat de pujar. El Vicent i jo hem agafat la via de la faràndula. Nosaltres, si no pugem a un escenari, no mengem! No és ni millor ni pitjor, són dues situacions diferents. Però tots plegats hem mamat cultura popular i la fem al nostre aire”.
Els llegeixo i penso què en diria un altre referent a qui tant hem estimat i a qui tant hem escoltat, com és en Jordi Fàbregas, al qual encara no puc acabar-me de creure que vam acomiadar a principis d'aquest any. A en Jordi vull citar-lo perquè el trobem a faltar i perquè el seus companys li retran un homenatge imperdible la setmana vinent, concretament el 25 d'abril, recordant precisament les seves arrels, la seva vila nadiua, Sallent, però també la seva vila adoptiva, Gràcia, i amb ella el festival de referència del gènere, el Tradicionàrius.
Amb tot, sé que els amics d'Enderrock, en Gendrau i en Novell, m'ho perdonaran, però en aquest homenatge hi vaig trobar a faltar una quarta branca, la que mira vers Catalunya Nord i que tan bé representa la persona del polifacètic músic rossellonès Maties Mazarico. A ell devem també un agraïment públic, i en públic, de Països Catalans.
Acabo, i ho faig citant alguns dels moltíssims deixebles que deixen Majoral, Torrent i Arnella. De les felicitacions rebudes i compartides gràcies a la impudicícia de les xarxes, en cito una en forma de tuit com aquesta que signa des de Mallorca Mateu Xurí (@MateuXuri) i que diu:
#Majoral, #Torrent, #Arnella:
— Mateu Xurí (@MateuXuri) April 9, 2021
referent triangular.
Conèixer-vos és trobar
la força de cada anella.
Xucl de la vostra mamella
per aprendre tots els cants.
Tant és ara com abans
que el vostre llegat ens deixa
el coratge per fer créixer
els #PaïsosCatalans! https://t.co/fwyKYVVGPS
O bé la impagable cançó que ells van fer a tres veus:
Tant és ara com abans
perquè això ja ve d'enrere
només hi ha una senyera
dels Països Catalans!
Visca n'Arnella! Visca en Vicent Torrent! Visca en Biel Majoral!... I visca en Maties Mazarico.
