Editorial

Democràcia en fallida

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l’Estat espanyol la llibertat d’expressió manté una tendència descendent. La judicialització de l’opinió és un instrument efectiu de repressió. Músics i tuitaires són algunes de les darreres víctimes d’aquesta persecució de l’opinió —ja sigui denúncia, ja sigui humor—. Lletres irreverents, directes i contundents han suposat condemnes de presó, com és el cas del raper mallorquí Valtònyc. Acudits sobre el feixista Luis Carrero Blanco han significat igualment condemnes de presó, com és el cas de la valenciana Maria Lluch.

Aquestes condemnes no són, malauradament, una novetat. Venim de penes de presó a militants independentistes catalans per cremar draps espanyols o fotos de monarques. Venim de portades de revistes satíriques segrestades. La democràcia espanyola inacabada ve també de l’Operació Garzón de 1992 contra l’independentisme català. En aquella infame operació política, EL TEMPS va ser la primera (i de moment última) redacció d’un mitjà de comunicació català en democràcia en el qual ha irromput la policia. El cap de cultura de la revista, Oriol Malló, hi va ser detingut un 7 de juliol de 1992.

En paral·lel, la corrupció institucional erosiona encara més la qualitat democràtica d’Espanya. La trama Matutes que EL TEMPS presenta en exclusiva és el darrer exemple d’un Estat podrit —on no se salva cap entitat i càrrec públic d’Eivissa—. La detallada història que Quique Badia explica i documenta és una peça més de l’esfondrament del funcionament correcte de la cosa pública.

Per acabar-ho de reblar, la protecció judicial que s’ofereix a Cristiano Ronaldo en l’intent d’impedir la difusió periodística dels seus nombrosos escàndols completa la sensació de democràcia en fallida. EL TEMPS publica en exclusiva el reportatge de Der Spiegel sobre el madridista i els seus tèrbols afers sexuals. La impunitat és completa.
Alhora, l’objectivitat neoliberal ofereix índexs de llibertat de premsa i qualitat democràtica en els quals l’Estat espanyol surt molt ben parat. Per exemple, el darrer índex del Freedom House sobre la llibertat al món situa l’Estat espanyol amb una puntuació de 94 sobre 100. La majoria d’aquests índexs són construïts per satisfer l’autocomplaença de democràcies liberals i Estats obsolets que els votants estan enrunant en benefici de la dreta populista.

Quan tot això falla, la premsa lliure i independent és la que ha de vetllar pel manteniment d’un saludable marc de llibertat informativa. Això és el que fem i el que continuarem fent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Borja Vilallonga
Borja Vilallonga

Director d'EL TEMPS. Doctor en història per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha estat investigador a Columbia University i New York University.