A Catalunya s’ha repetit un episodi funest en termes democràtics. Els Mossos d’Esquadra li han llevat un ull a una jove de 19 anys que es manifestava contra l’empresonament, també funest en termes democràtics, del raper Pablo Hasél. Més enllà del debat sobre si és pertinent o no l’ús d’armes que disparen projectils de foam per part de la policia –arma amb què li van treure l’ull a la jove–, seria bo preguntar-se si aquest excés intolerable ha servit per complir amb l’objectiu buscat per la policia catalana, que en teoria és el d’evitar incidents en les mobilitzacions. Evidentment, aquest propòsit no s’ha aconseguit. Pot ser la policia en tenia un altre?
Les imatges que ha deixat la Policia espanyola a València tampoc conviden a l’optimisme. Les càrregues indiscriminades evidencien que l’única intenció del cos policial era la d’amenaçar i intimidar. Fins i tot periodistes que cobrien els fets, així com simples vianants, han fet públiques les agressions patides. Amb tot, la delegada del Govern espanyol al País Valencià, Glòria Calero, s’ha atrevit a negar l’existència de càrregues policials. Un comentari que pot ser desmentit per les desenes de vídeos que han circulat per les xarxes. No és estrany que distints partits polítics i entitats, com ara alguns dirigents de Compromís o la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, hagen demanat la dimissió de la delegada.
Aquesta no és, ni de bon tros, la primera vegada que Glòria Calero permet una actuació absolutament desproporcionada i inexplicable. La delegada del Govern espanyol al País Valencià també va ser la responsable de permetre una marxa amb simbologia nazi i franquista al barri valencià de Benimaclet l’últim 12 d’octubre. Aquell dia, la policia es va preocupar més de vigilar la contramanifestació que es va organitzar al barri, tal com van denunciar els moviments socials. Els mateixos col·lectius també van posar el crit en el cel davant el desplegament, totalment desproporcionat, de forces policials d’àmbit estatal per intentar desallotjar el Centre Social Ocupat Autogestionat Horta, també ubicat a Benimaclet.
L’empresonament injust i injustificable de Pablo Hasél ha anat seguit d’actuacions policials que posen en perill, encara més, els fonaments democràtics d’un país. Lluny de condemnar amb fermesa l’encarcerament d’un cantant, una part del Govern espanyol, la del PSOE, ha exhibit un silenci còmplice amb els qui han provocat aquest nou episodi. Un episodi, recordem-ho, que també va patir Valtònyc, refugiat a Bèlgica, des d’on previsiblement no el faran tornar, atès que a Europa no s’expliquen com al sud d’Europa passen aquestes coses. L’Estat espanyol és, de fet, qui té més artistes encarcerats arreu del món, segons va publicar l’ONG Freemuse.
A Catalunya, el context post-electoral i els pactes que s’hauran d’explorar per desencallar la investidura i la formació de Govern han fet que els principals partits implicats en aquesta operació es mostren predisposats a canviar el model policial. Però el model està vigent des de fa anys, i hi ha hagut temps i oportunitats per canviar-lo. Les actuacions dels Mossos d’Esquadra en el context actual, com també en altres d’anteriors –per exemple en el marc de les protestes post-sentència de la tardor de 2019–evidencien que s’ha de fer un pas definitiu i no reformes tímides.
Els ciutadans d’aquest país mereixen una policia que els protegisca. I no una policia que els intimide o els agredisca de manera indiscriminada, tal com ve passant els darrers anys a tot l’Estat, amb independència del partit que governa.
