L’assalt al Capitoli dels Estats Units per un conglomerat de neonazis i conspiracionistes animats per la versió més egòlatra i egoista de Donald Trump ha situat l’històric partit d’Abraham Lincoln, el partit republicà abans conegut com Grand Old Party, en el seu nivell més alt de desprestigi i indignitat.
Potser Donald Trump serà un accident que ha fet ensopegar els republicans en la inacció i l’apatia, però sembla més probable que el partit de l’elefant tingui des de fa anys la llavor de la intolerància que fructificava el dia de Reis amb l’assalt a l’edifici que aixopluga les dues cambres legislatives dels Estats Units.
Una part de la marxa que va confluir al Capitoli venia de l’extrema dreta nord-americana, la liderada pel consultor Ali Alexander a través de la plataforma Stop the Steal. Entre les perles racistes i xenòfobes d’Alexander hi ha els atacs contra la futura vicepresidenta Kamala Harris, a la qual no considera una veritable “negra americana” sinó mig jamaicana.
Una altra part dels esvalotadors que formaven part d’aquell intent de cop d’estat hi van arribar gràcies a la Trump March, una manifestació convocada per Women for America First, dones trumpistes vinculades al Tea Party, un moviment polític de línia conservadora radical que va anar guanyant terreny després de la crisi econòmica de 2008 i, especialment, durant el mandat de Barack Obama, en contra del seu projecte de reforma sanitària, l’anomenat Obamacare. El Tea Party s’ha enquistat en el Partit Republicà i va forçar un bloqueig dels pressupostos per aturar l’esmentada Obamacare el 2010.
Les ales més radicals d’aquell Tea Party han estat, doncs, part d’aquella mobilització que pretenia entrar al Congrés dels EUA i impedir el procés de verificació de la victòria del demòcrata Joe Biden.
Si es creuen les consignes de Donald Trump o simplement les utilitzen per desestabilitzar el país, no és el més rellevant: el problema de fons és que se senten legitimades per usurpar la sobirania popular ratificada a les urnes i, per tant, trencar el sistema democràtic dels Estats Units.
És fa evident que la cessió dels republicans al populisme extrem de Trump els enfonsa cada cop més en un fangar del qual els serà difícil sortir-ne. Aquelles mentides de Donald Trump que no es van atrevir a desmentir; aquells arguments demagògics que es van empassar —o van ajudar a estendre— durant els últims quatre anys els pesen ara com una llosa sobre la seva capacitat d’aixecar la dignitat pròpia.
L’actual situació corre el perill d’enquistar-se encara més si no hi ha una part significant del Partit Republicà que fa un pas enrere i exigeix la revisió a fons de la seva pràctica política, contrastada amb els seus principis fundacionals.
El Partit Republicà ha de començar a reflexionar com aquesta formació, que en temps d’Abraham Lincoln va liderar l’abolicionisme, s’ha girat contra bona part de la població afroamericana i manté una doble vara policial contra els delinqüents en funció del color de la seua pell. I ha de plantejar-se també si les crides populistes que l’han caracteritzat durant els últims anys són allò que ha donat estabilitat al sistema polític dels Estats Units. En cas contrari, hi ha el perill que un nou Trump dinamiti sense complexos les seves bases ideològiques i el sistema polític dels EUA.
