L'impacte del 26J

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Potser la dirigent política territorial que més ha treballat pels bons resultats de la coalició Unidos Podemos en aquesta darrera campanya electoral ha estat Mónica Oltra. Una vegada i una altra, la dirigent de Compromís va aparèixer en portades de diaris i informatius televisius al costat de Pablo Iglesias. La identificació d'Oltra amb el líder de Podemos va ser absoluta. Per això, el fracàs relatiu de la candidatura afecta també el valencianisme polític i demana una reflexió. I encara més quan també al País Valencià els resultats de la coalició que liderava Compromís han defraudat les expectatives. El Partit Popular no sols s'ha mantingut com a opció política més votada, sinó que, a més, ha millorat resultats respecte al 20 de desembre.

Molts valencians no entenen com un partit tan contaminat pels casos de corrupció i pel mal govern, tan devastador, pot recuperar part de la confiança que havia perdut. Se'ls escapa una observació. Els electors valencians el 26 de juny no votaven ni el seu Govern ni els seus ajuntaments. És possible que hi haja vot dual, decantacions diferents segons cada elecció. I és obvi també que una part del suport a Ciutadans, que representa una opció conservadora alternativa al PP, ara haja tornat al punt d'origen immediat. Per què? Senzillament, perquè ha prevalgut, més que "la por", com insisteixen pretesos analistes interessats a justificar els propis errors, la recerca de l'estabilitat i la seguretat en moments convulsos a tot Europa.

Agrade o no agrade, per a molts espanyols -per a molts valencians- el Govern de Mariano Rajoy representa una opció més tranquil·litzadora que cap altra. I encara més després de constatar la situació d'incertesa derivada de la pèrdua de la majoria absoluta. Són votants que veuen la corrupció com un mal menor. N'hi ha que la disculpen, és cert, però també n'hi ha que consideren prioritàries necessitats molt més bàsiques, com ara assegurar-se el pagament de les pensions i dels subsidis o evitar turbulències que afecten la credibilitat financera espanyola. El conformisme, el conservadorisme i la resignació també hi compten, i molt, a l'hora de decidir el vot.

Però aquestes justificacions, que potser alguns, santament entestats a fer caure el Govern de Rajoy, no han considerat, no han d'excloure més reflexions. Mónica Oltra, a qui entrevistem llargament en aquest número d'El TEMPS, Enric Morera i tots els dirigents de Compromís han de reflexionar sobre la pròpia acció de govern, sobre els pactes amb Podem i si realment han complert les esperances que hi han dipositat els partidaris d'aconseguir un país més just i més digne socialment i més lliure nacionalment.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps