El pròxim president dels Estats Units, el demòcrata Joe Biden, és el clar reflex de la política tradicional contra la qual es va enfrontar, amb un èxit inesperat i indesitjat, el president sortint Donald Trump. El republicà només ha durat una legislatura al capdavant de la Casa Blanca. Però els resultats electorals del 3 de novembre determinen que, tot i la derrota, hi ha una part molt important dels Estats Units que encara dona suport a Trump no només, o no tant, com a republicà, sinó com a un símbol de la lluita contra l’establishment. Un establishment que representa, a la perfecció, el demòcrata Joe Biden.
La biografia de Biden és inseparable de la política. Tota la seua vida s’hi ha dedicat. I la seua arribada a la Casa Blanca, a l’edat avançada de 78 anys, és el resultat d’una sèrie de circumstàncies i de casualitats que no tenen l’origen, precisament, en el seu carisma ni en la seua popularitat. Ha sigut, en bona part, el vot anti-Trump el factor que li ha aplanat l’arribada a la Casa Blanca.
Però Biden ja és el guanyador de les eleccions presidencials, i si cap tribunal no ho impedeix, tal com pretén Trump, esdevindrà president a curt termini. I això, per descomptat, li atorga una responsabilitat tan gran que dissimularà les dificultats amb les quals podrà exercir la presidència. Tal com expliquem en el reportatge de portada, les limitacions de Biden seran massa grans amb una Cort Suprema amb majoria ultraconservadora que mirarà de rebaixar, al màxim, qualsevol llei impulsada pel nou president. Trump s’ha encarregat que així siga perquè la seua herència es veja el menys malmesa possible. La possible majoria republicana al Senat servirà per complir amb la mateixa funció de restringir, al màxim, noves mesures presidencials.
Més enllà de les limitacions evidents, la responsabilitat de Biden és infinita. La política nord-americana, no només en el sentit executiu del terme, marca la pauta a nivell mundial i és un reflex en què s’emmiralla la política arreu d’Occident i del planeta sencer. Així, les formes grolleres de Trump, la seua imatge hostil i la seua mala educació ha tingut rèplica en distints països on la ultradreta, identificada plenament amb Trump, han copiat els seus gestos i l’operació els ha donat resultat. A l’Estat espanyol, per exemple, el període de Trump ha coincidit amb el creixement de Vox, que ha passat de zero a una cinquantena de diputats, i a un enduriment del discurs nacionalista de partits com Ciutadans, el Partit Popular o, fins i tot, en alguns moments, del PSOE.
A banda del marge de maniobra, segurament limitat, Biden té la responsabilitat de desintoxicar un context polític que s’ha vist fortament afectat per la irrupció de Trump i de la ultradreta arreu del món. El menyspreu pel canvi climàtic, així com l’estímul neoliberal, reforçat durant aquest període, són discursos que Biden haurà de combatre amb la seua política i amb un discurs inequívoc. L’establishment va fracassar en política, probablement víctima de no haver-se renovat a temps, però si Biden no el regenera, el futur polític estarà en mans del trumpisme. I aquest és el gran perill que corre la humanitat. La gran responsabilitat de Biden serà evitar-ho.
