A l’hora de tancar aquesta edició d’EL TEMPS, el Tribunal Suprem no ha emès la sentència sobre el cas de la retirada tardana d’una pancarta de solidaritat amb els presos polítics i exiliats que acabarà, segurament, amb la inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. El cas es ve allargant des de la campanya electoral de la primavera de 2019 i, després d’haver passat per distintes instàncies judicials, serà l’alt tribunal qui, previsiblement, acabe apartant el president català del seu càrrec. Una vegada més, la justícia espanyola decidirà l’esdevenir de la política catalana. I per primera vegada, ho farà contra un president en actiu.
Des que els tribunals van decidir interferir en la política catalana s’ha acabat d’evidenciar que la voluntat de la justícia espanyola no és la d’impartir justícia, sinó la de condicionar el present i el futur del Principat amb finalitats polítiques. Cada vegada que un cas ha arribat a Europa, els tribunals d’abast continental han llevat la raó a les decisions preses des de Madrid. És així com el president Carles Puigdemont no va ser extradit per rebel·lió i com ell mateix es mou sense cap perill per tots els països d’Europa excepte per l’Estat espanyol. És així com no ha estat extradit, tampoc, cap dels exiliats reclamats pel Tribunal Suprem. És així com hi ha tres exiliats -Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí- exercint com a eurodiputats i, al mateix temps, Oriol Junqueras no ha pogut accedir al seu càrrec per impediment de la justícia espanyola, malgrat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europa va donar la raó al vicepresident empresonat. Tot això ha motivat els tribunals espanyols a congelar els recursos dels presos polítics de manera indefinida per intentar que arriben als tribunals europeus el més tard possible i així allargar unes penes de presó que, saben, seran tombades des d’Europa. Amb aquestes maniobres, però, les condemnes seran revocades després d’haver estat complertes per les víctimes, tal com va passar amb el dirigent abertzale Arnaldo Otegi.
És per tot això que els advocats del president Torra, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, estan convençuts que la batalla del president actual es guanyarà, també, a Europa. Boye, qui va parlar durant la vista celebrada al Suprem el passat dijous, va assenyalar, una a una, totes les incongruències que han fet que el president català estiga assegut en un tribunal que, amb tota probabilitat, l’apartarà del seu càrrec. I hi ha raons ben clamoroses que evidencien la parcialitat del tribunal. Per exemple, que el Suprem, que es podia sentir interpel·lat per la pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat, és qui està jutjant el responsable d’haver penjat aquella pancarta. Alhora, cal tindre en compte que els jutges Juan Ramón Berdugo, Antonio del Morral i Andrés Martínez Arrieta, a més de Manuel Marchena, van participar en el judici del procés i en la condemna per sedició i ara, decidiran també la condemna contra Torra. També hi ha el cas d’Andrés Betancor, vocal de la Junta Electoral Central -organisme que va ordenar la retirada de la pancarta- que cobrava, al mateix temps, com a assessor de Ciutadans, partit que va presentar el recurs contra l’exhibició de la pancarta en període electoral.
Per copsar el nivell dels contraarguments a Boye, només calia escoltar Marta Castro, advocada de Vox, partit que exerceix l’acusació popular contra el president -tal com també va fer en el judici del procés- Torra que, davant les 300 pàgines aportades per la defensa del president per deslegitimar les acusacions, concloïa que «qui necessita donar massa explicacions, segurament no tindrà la raó».
Aquest és el nivell de l’extrema dreta, els qui tenen la justícia al seu servei i els qui aconseguiran, amb tota probabilitat, apartar un president triat democràticament i enmig d’una crisi sense precedents com la que està patint el món sencer.
