Explicar en un article tot el contenciós és impossible, però es podria resumir en que, durant dècades, la denominació d’una població de la Ribera Alta ha estat motiu d’una encesa polèmica entre els partidaris de la denominació castellana Villanueva de Castellón (o l’adaptació en vernacle de Vila-nova de Castelló) o la de Castelló de la Ribera, amb l’afegit comarcal per distingir-se dels molts Castelló de la nostra geografia. Potser alguns lectors no estaran al cas, però no cal ser Sherlock Holmes per deduir el problema polític de fons i l’eix ideològic de cadascuna de les posicions.
Durant anys, en tot cas, ha estat una polèmica ferotge, fortament polaritzada. Que mai acabava de desaparèixer. Durant la qual, el terme Castelló, a seques, havia anat guanyant pes com a manera de traure els peus del fangar. Per simplificar molt, aquest és el context.
Aquesta setmana, el Consell, basant-se en un dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), establia Castelló com a denominació final definitiva. Una solució de compromís, el tipus d’alternativa que no acaba de fer el pes ni a uns ni a uns altres però que té sentit (Castelló és present a les dues denominacions), correlat històric (així ho diu la secció onomàstica de l’AVL) i molta més dignitat que invencions com la tristíssima, desarmant i burocràtica denominació oficial del conjunt del territori valencià.
En el cas que ens ocupa: més bé o més malament, la decisió del Consell tanca una esquizofrènica polèmica que havia durat dècades. I és cert que qui vulga dir Villanueva, continuarà fent-ho. Que a alguns els costarà dir adéu al Castelló de la Ribera. Que potser durant algun temps cuejarà la polèmica, perquè el PP està en contra i part de l'esquerra no ho acaba de veure, per acabar extingint-se a poc a poc. Aquest podria ser un guió possible.
Però no.
Com a gir insospitat d’aquesta història ens hem trobat amb un atac de dignitat en Castelló de la Plana. Capital provincial, cert. Però una de les moltes poblacions del territori amb denominació semblant per raons històriques. Podria passar que alguna associació castellonenca (de la Plana) posara el crit en el cel. Un historiador local. O dos. El PP, per marejar i incomodar una mica, tal i com ja ha fet. El que sembla de traca és que haja estat l’alcaldessa socialista, Amparo Marco, la que ha mogut l’arbre per evitar la solució toponímica. No hi pot haver cap Castelló més. I ha posat els serveis jurídics municipals a treballar. Marco, digníssima, ha dit que no descarten anar als tribunals. És extraordinari.
En un context normal, la decisió seria igualment absurda. Ridícula. Amb la que està caient, amb la pandèmia i el retorn a les escoles que hauria d’absorbir els esforços polítics, econòmics i de gestió, la posició de l’alcaldessa, que no havia informat els seus socis de govern de Compromís i Unides Podem, és directament inacceptable. Infumable. L’expressió més elevada de l’art de generar problemes estúpids des de la política. Sense parar-se a pensar en el foc generat i en les seues conseqüències. Clar que a ella el que passe un centenar de quilòmetres cap al sud no sembla importar-li. I tampoc no la voten allà.
La posició d'Amparo Marco és l'expressió més elevada de l’art de generar problemes estúpids des de la política. Sense parar-se a pensar en el foc generat i en les seues conseqüències
El tipus de populisme propi de la dreta que arrasa els ulls i els oïts quan el practica l’esquerra o es deixa arrossegar pel fang. Un reflex també de la part del PSPV-PSOE que no té una idea mínima del país que gestiona. I mireu que no he dit una idea de País, tampoc no cal fer-se il·lusions.
Em consta que molts castellonencs (de la Plana) no comparteixen aquesta absurditat. I recorden que la denominació preferida de Marco per referir-se a la seua ciutat és Castellón, en castellà, l’idioma preferent de les seues compareixences públiques. La qual cosa explicaria algunes coses. Perquè cal recordar també com li va costar establir Castelló de la Plana com a topònim únic de la ciutat.
Potser pensa que els ciutadans la seguiran en aquesta lluita absurda. Algun mitjà influent ja ho està fent. Tal vegada, l’alcaldessa ja compta amb què la reclamació no tindrà recorregut i que amb l’estripada de vestidures ja ha complit l’expedient.
Política d’una vacuïtat esfereïdora. Practicada, per si no hi havia prou, en temps d’emergència sanitària i econòmica. Si sou creients, reseu el que sapigueu. Els altres tractarem de no abusar massa de la beguda.
